Comparatiu Bike Parks 08 (La Molina, GranValira, VallNord)

Aquesta nova temporada 2008 arrencava amb noves millores dels diferents Bike Parks pirinencs. Com que sóc curiós de mena no he trigat gaire amb visitar-los i m'agradaria analitzar una mica en profunditat els punts forts i febles de cada estació. És evident que el comentaris que faré son subjectius i que el que a mi m'ha semblat blanc a una altra persona li pot semblar negre. Dit això, comencem.

La Molina

És de les tres la que té un millor accés des de Barcelona (via Collada de Toses o Túnel del Cadí). Ideal per fer un puja-baixa d'un dia.
Aquest any la col.laboració amb Kona feia preveure canvis positius a l'estació.El telecabina de la Tossa d'Alp ens pujarà una 800m de desnivell.Té unes 8 pistes de diferents nivells.
2-Negres
1- Vermella (Té un petit tram que podria ser negra)
3-Blaves
2- Verdes
Les pistes acostumen a ser corriols força estrets i al principi de temporada es troben en bon estat. La zona de d'alt de tot té força pedra “suelta”. Predominen les que discorren entre el bosc. La nova pista blava (Marmota) és molt recomanable. És força ràpida i té unes vistes espectaculars. La zona del wood park també és molt recomanable i la majoria de pasareles són força asequibles pels debutants. També existeixen alguns camins que ens poden dur fins a Alp però hauriem de remuntar després amb els nostres pròpis mitjans (són circuits molt bonics).

Resumint: A la molina hi trobareu majoritàriament camins estrets i tècnics amb pocs peraltes artificials, recorreguts bonics i molt poca gent. És molt aprop de Barcelona i el tema del lloguer aquest any ha millorat molt. Queda per veure com faràn el manteniment de les pistes que l'any passat va deixar força que desitjar.

Recomano: La nova pista Marmota, La guineu a partirdel seu tram de bosc i el wood park.

Allotjament:
Al Refugi Pere Carné costa uns 20 euros passar la nit i esmorçar i podreu guardar la bici en una habitació. Són molt amables i l'ambient és força acollidor. Telf 629729962

GranValira

És la que té més pistes.
3- Negres (La pista Slopestyleés negra però té salts per tots els nivells i la resta és força asequible)
3-Vermelles
4-Blaves
3- Verdes (2 son pistes que conecten sectors)
La majoria de pistes són fetes amb màquina, són amples i ben aperaltades. La conducció per la majoria de pistes és molt ràpida i fluida.El sistema de camins té, en general, un bon drenatge en casos de pluja. Tot i que la pista del Nou Obac queda força negada després de ploure.

Resumint:Trobarem unes pistes amb força elements artificials molt ben construides i peraltades. Que fan que la conducció sigui molt ràpida i excitant. Tens moltes pistes i per tos els nivells.De moment tenen un bon manteniment. És un bon lloc per iniciar-se.

Recomano: Les 2 Parabòliques (increïbles), l'Slope Style (és força curta), la Cova i la Fosca.

VallNord

És la més coneguda gracies a la bona política comunicativa de l'estació i als esdeveniments de gran categoria que organitzen.Té 9 pistes tot i que 3 són variants. També disposa d'un 4 cross.
1-Negra
5-Vermelles
3-Blaves
Les pistes de la zona baixa tenen un gran desnivell i enguany s'han millorat força. Els frens pateixen bastant. La route 66 l'han feta força ampla, ben aperaltada i plena de salts. La Megavalanche ara és més asequible. L'Skippy Track s'ha millorat i el wood park té nous mòduls. Aquest any s'hi miren molt amb el manteniment i han creat els bike camps que a canvi de treballar-hi uns dies t'ofereixen forfait i allotjament gratis.

Resumint:Els circuits estan força treballants, predominen els forts desnivells i els circuits tècnics.

Recomano: Skipy track, Route 66, Maxiavalanche

Allotjament: Recomano per qualitat i serveis l'Hotel Magic la Massana (4 estrelles)on pots deixar la bici a l'habitació. El preu si fas la reserva per internet és més asequible.

Les 3

Per mi la guanyadora és Gran Valira. És la que té més pistes, ràpides i fluides. Hi ha força ambient biker. VallNord té uns recorreguts més tècnics i cuidats.També hi ha molt d'ambient ciclista però es queda una mica petita. La Molina ha millorat força però de moment el públic no l'acompanya, es prou gran però tenen poc manteniment. Les 3 estacions fan cada any esforços per millorar i esperem que els números els acompanyin pel futur del nostre esport.

Cara i Creu per a Reixachs a la MegaAvalanche d´Alpe d´Huez 08 (Crònica)

Pau Reixachs afrontant una de les seccions més tècniques seguit de la roda de Jerome Clementz.

La Megavalanche d´Alpe d´Huez, la prova de descens en btt més multitudinària i mítica del moment que en la seva catorzena edició ha incrementat les xifres fins a 1700 bikers de tot el món amb els millors pilots de l´especialitat. Después d’unes classificatòries molt tècniques realitzava el tercer millor temps juntament amb el Francès, Jerome Clementz, un dels guanyadors de les anteriors edicions i recent guanyador del Red Bull TrailFox.

Les classificatories es repatiren en mànigues de 200 participants que sortien de 2.800 metres fins a 1.200 metres Després de 27min i 4s de descens vertiginós, en el que destacava una primera part molt pedregosa i tècnica juntament amb algunes clapes de neu, s´adaptava perfectament a les meves qualitats que liderava la mániga en aquell moment seguit de Jerome Clementz i el guanyador de Copes del Món de descens, David Vàzquez.

En la única pujada del recorregut d´uns 250 metres que estava a atepeida de públic ( com en una prova del Tour de França) em distanciava de David Vàzquez i enllaçava amb Clementz al qual li havia tret uns metres, de tota manera el francés s’em tornava a escapar ( jo encara no portava la bici definitiva de 200mm de recorregut i 14Kg de pes de la marca alemana per la que corro i el model actual de 17 Kg em lastrava una mica). Tanmateix vaig poder enllaçar amb el pilot francès al final de la segona part del descens per un sender revirat i sense fi en el que els frens patien de valent.

Sorprès pel meu bon temps, ja que quedava tant sols a poc més de 10 segons del guanyador de múltiples edicions el Suís René Wildhaber, deixava molts dels favorits a uns quants segons, i em donava moltes esperances de pujar al podi en la jornada següent.
Tanmateix la climatologia canvià radicalment i el mal temps feu que l´organització es veiés forçada per primera vegada a anul·lar el mític tram del glaciar desde 3400 metres. La prova sortiria des del mateix lloc de les classificatories per enllaçar amb el recorregut original a la meitat.

No vaig corre amb la mateixa fortuna que en el dia anterior i finalitzàva després de 51 minuts en la 21 posició a 5 min del guanyador, tanmateix va ser el segón millor català ja que David Vàzquez finalitzà 9è i Tomàs Misser va punxar la roda.

Rodava entre els 15 primers i encara tenia d´arribar el tram de pedaleig, vaig patir una caiguda que em va afectar la mà, seguidament deixà de funcionar la tija autoajustable del seient, vital per a poder afrontar les seccions de pedalar, finalment degut al fang i el terreny humit els quals per raons òbvies d´on sóc no són el meu punt fort, vaig relliscar en unes arrels un metres avall del camí i em varen passar uns quants ja que en aquesta prova de máxim nivell, les diferències són mínimes

Amb aquest resultat, i després de 3 proves disputades encara figuro en el “Top ten” de la Saab Salomon Avalanche Trophy, en la 9 posició. La propera prova es disputarà el 3 de Setembre a Are, Suècia, i també promet adaptar-se molt bé a les meves característiques, això sí si el temps no ho complica.