dilluns, 15 de juny del 2009

Maxiavalanche Vallnord 2009: Pols i Pedres







Fotos gracies a Chenmo 720
Aquest any l'estació Andorrana batia tots els records amb 550 inscrits. Hi havia molt d'ambient i no hi faltava cap dels pros habituals fins i tot Carlos Coloma ( el corredor de cross country) s'animava a baixar amb una msc vendetta. El circuit es trobava en força mal estat, ja que no s'havia fet cap manteniment des de l'any passat. Era ple de pedra solta , pols i arrels. El circuit era força semblant al de l'any passat amb l'única diferència destacable que no acabava a la Massana amb el tram final de túnel. La meta es trobava a la zona de pàrking de caravanes. El temps va acompanyar força i va predominar el sol i la calor tot i que el diumenge a primera hora va ploure una mica. La competició va ser més renyida que mai ja que a més de l'augment de participants (francesos, catalans, espanyols, bascos, anglesos, italians...) penso que el nivell de preparació dels participants va ser més alt. El podium va quedar de la següent manera:
1- Remy Absalon
2- Jerome Clementz
3- Tomas Misser
4- Karim amour
En Pau Reixachs va tenir mala sort i va trencar l'amortidor durant la cursa classificatòria.

Pel que fa a la meva actuació estic força content. El dissabte a la classificatòria feia un temps de 28'18" que em permetria sortir a la primera fila de la promo. I si hagués estat en algún altre grup classificatori hagués entrat a la categoria Èlit. A més a més l'any passat havia fet un temps de gairebé 35' (tot i que el traçat no era exactament igual). El dissabte vaig caure i em vaig donar un petit cop al turmell però res important. El diumenge estava molt emocionat i vaig voler fer una baixada per la part alta del circuit d'escalfament. A mitja baixada punxava la coberta tubeless. Vaig pujar a d'alt i vaig muntar una camera que em va deixar un company molt amable dels ACCMIC, però no sé per quin motiu la roda continuava perdent. Començo la primera mànega i surto força bé pero després de passar la zona dels revolts peraltats de la WC agafo un salt i la roda peta. S'ha acabat per mi la primera mànega. Arribo a baix amb el telecabina. El Pau Reixachs em deixa una camera i una coberta. La que portava tot i ser tubeless era força prima i l'hi havia fer un tall amb un roc. La munto i cap d'alt. Faig una baixadeta i tot bé. Arriba l'hora de la segona mànega suto bastant millor que abans peró em veig atrapat amb dues caigudes davant meu. Arribo a la meta desfondat: temps 28'59". Havia caigut dos cops i no m'havia fet res.
M'acomiado del Pau i la Rosina i m'en torno cap a casa que tinc moltes ganes de veure en Roc i l'Eulàlia. Aixó si força satisfet de la meva progressió.

dissabte, 9 de maig del 2009

dimarts, 28 d’abril del 2009

Kielder el paradís del singletrack artificial



Vam arribar el dimecres molt tard als bungalows. El problema va ser que la noia del lloguer de cotxes ens va introduir malament l'adreça al GPS i conduirem unes 2 hores direcció sud oest quan haviem d'anar direcció nord oest. L'endemà  teniem davant un paisatge esplèndid. Turons verds, frondosos boscos i un cel gris de plom.  Al costat un llac molt gran i taques de xais blancs al fons.  Muntem les bicis agafem el cotxe i en 10 minuts som al Trail Center de Kielder. Comencem a pedalar, les pujades són molt suaus i quasi sempre per pistes forestals no trobem quasi a ningú. Un cop a d'alt en Pau (Reixachs) es llança cap avall com una bala. Jo començo a baixar més tranquilament mirant de traçar bé els giravolts. És brutal!! Tot són corves aperaltades convinades amb petits salts i alguns tallats (que si es vol es poden reseguir). Es com anar a l'"Aquapark", la mateixa sensació de fluidesa. El bosc és fosc i plou una mica però no m'importa gens els camins són fets d'uns rocs molt secs i de sorra amb terra. Per tant drenen molt bé l'humitat.
 
Comencem cap allà la 1 i jo plego a les 7:30 espero al Pau fins que acabi i cap al bungalow. 

L'endemà ja començo a conèixer tots els circuits. De fet és tracta fonamentalment d'uns 4 descensos i d'alguns corriols d'enllaç amb baixades i pujades. Un té més pedaleig, un altre és més tècnic, n'hi ha un dins d'un bosc molt fosc i el darrer que té uns revolts molt tancats. Tots són molt asequibles i fluids. El desnivell no és massa gran.


El dissabte després de patir el Pau  dos dies de punxades a conseguim per fi un compressor i pot muntar el tubeless. Jo tinc el temps just de baixar dos cops per l'etapa del pròleg. El temps d'aquesta etapa determinarà la posició de sortida de l'endemà. Baixo molt ràpid i fluid i quedo 115 d'uns 300 inscrits. Estic molt content.  A més a més el Pau ha quedat primer per davant de tots el pesos pesants de l'enduro Europeu. Perqué hi són gairebé tots:  Remy,  Parolin,  Vazquez, Ducende, Balaud, Clementz, Misser, Hart. Estem eufòrics.

L'endemà i després de no dormir gaire bé ens llevem i ens n'anem al Trail Center. En Pau té el temps just de provar la primera baixada i al cap d'una estona sortirà. Hi ha uns temps molt raonables per pujar tranquilament que si no acompleixes perds la teva tanda i és com si ja haguesis sortit en el timming del següent stage. 
En Pau surt, es para i es posa a desmuntar la roda i el cassette gracies a les eines d'uns corredors que amablement li deixen. Desmunta el cassette, el torna a muntar i s'envà cap al primer stage. 
Jo sutro al cap d'una hora. Tranquilament arribo a d'alt i espero que em toqui, aquest circuit només l'havia fet dos cops i aquell dia encara no havia fet cap baixada. No baixo gens bé. Després cap al segon stage, arribo amb temps. M'espero i surto no gaire bé. A mitja baixada el CamelBak s'em enganxa amb el pantaló i em salta la boquilla. Mentre baixo em dutxo amb el litro i mig d'Isostar que portava. Semblava el gag d'una comedia. Arribo a baix completament xop i sense liquíd per la cursa. Que hi farem! Haurem de reservar la taronja que porto a la motxilla. 
El tercer estadi baixo millor tot i que encara em noto massa nerviós . Cometo errors que normalment no faria. 
En acabar la quarta etapa un company em diu que tinc la roda punxada. Malauradament en Pau no trobava l'adaptador de la seva manxa i jo li havia deixat la meva. Vaig pensar que com que no perdia gaire aire ja l'arreglaria a dalt i que algú em deixaria una manxa. Quan porto un quart de pujada ja no tinc aire a la càmera. Faig un bon tros corrent amb la bici. Al final un noi que passa per allà em deixa la seva. Començo a canviar la camera però la seva manxa té l'adaptador de vàlvula schraber i jo tinc presta. És una peça de goma que s'ha de girar però la punyetera no vol sortir. Un que puja em diu que acaba de veure baixar el numero 100 (jo sóc el 115). Em relaxo una mica tot i que em falta encara més de mitja pujada. Munto la roda i començo a pujar tan ràpid com puc. Un cop a d'alt arribo i acaba de sortir el 120.  De seguida entenc que les meves aspiracions de fer un bon resultat s'han acabat. Ara només queda mirar d'acabar la prova (no punxant) i gaudir-la.
 
Arribo al final de la prova amb sensacions contradictories. D'una banda la cursa ha sigut molt intressant i el circuit màgnific però de l'altre el meu resultat ha estat dolent. Jo miro de quedar-me amb tot el que he aprés aquests dies.  
En Pau encara no sap els seus resultats però diu que no li ha anat tan rodat com el dia anterior. Al final fa dotzé a la general s'el veu decebut. Tot i que no és un mal resultat tenint en compte el nivell que hi havia les espectatives generades el primer dia s'esvaien.
Al final tornem cap a casa amb aquesta barreja d'emocions contradictòries. Tot i que per mi ha sigut genial. A més a més un català a guanyat la prova: en David Vázquez i Misser a fet sisé.
Vàzquez primer
Karim Amour segon
Remy Absalon tercer

Si voleu veure imatges de la prova de l'any passat cliqueu aquí i poseu el video de kielder

dimecres, 22 d’abril del 2009

Rutes GP de la Selva

Aquests darrers dies he fet un parell de recorreguts del GP de la Selva 2009. Concretament el de Maçanet i el de Santa Coloma. Són dos circuits d'uns 30 km molt complets. Tot i ser de cross country són tècnicament bastant exigents. Molts corriols i uns paisatges força espectaculars. A mi personalment m'ha agradat més el de Santa Coloma, més tècnic fins hi tot hi ha un petit tram per una pista de DH, un paisatge més salvatge i més dur físicament. Bé us recomano els dos. El track del de santa coloma el podeu trobar al wikiloc.
Em sap greu no haver convidat a ningú a maçanet de cabrenys peró em van demanar que no ho fés còrrer. Si algú s'apunta a repetir els recorreguts de la selva que em deixi un missatge.
Avui marxo a Kielder a la primera etapa de l'Avalanche trophy. Aniré escrivint una crònica.
deuuu

divendres, 27 de febrer del 2009

Maxi Allau a Maçanet de Cabrenys 2009



El passat dia 21 de febrer els amics senglanassos ens convidaven a fer un petit descens marathó entre amics. Erem prop d'una trentena. Vam sortir del santuari de les Salines i vam acabar al Molí d'en Robert amb un sopar de luxe. Al matí amb els companys d'EObikes de Figueres haviem fet una baixada de reconeixement i havia trigat xino xano uns 45 minuts. A la tarda vaig arribar justíssim a la sortida per algunes complicacions familiars. Tard però a temps, sortim bastant ràpid a la sortida hi ha alguna clapa de neu que ho fa més emocionant. Una colla de francesos van bastant a fons. Dos pilots molt joves un noi britànic i una noia francesa l'any passat van quedar molt bé al campionat del món de DH posaven el llistó més alt. Per no parlar dels cracks locals (en Moles i en Curo). Aquesta segona baixada jo baixava força més fluid que la primera. La veritat és que vaig gaudir bastant de la baixada. Ja em coneixia el camí i anava prou ràpid. El tram dels "revolts d'en Curo" tot de corves peraltades enllaçades és genial. Al final no faig un mal paper tot i que la meitat dels participants s'han perdut. Tan se val jo he baixat al meu ritme i he"disfrutat com un gos petit" que diuen aquí d'alt. Un circuit i una baixada de traca i mocador.