Per molta gent de l'àrea metropolitana barcelonina Collserola és sinònim de escapada. És aquell lloc proper que et permet desconectar completament i retrobarte amb la natura. Collserola és una petita illa verda en mig d'una gran zona urbana on viure aventures.
Aquesta serra és a més a més un mirador privilegiat de Barcelona i les comarques del Vallès i del Baix Llobregat. El Tividabo és el punt más alt amb 515m. Disposem de 2 funiculares que podem utilizar amb les bicis per superar uns 400m de desnivell. La nostra ruta comença a l'estació del Funicular de Vallvidrera superior i que no s'alarmin els amics del pedalar que ja tindrem temps de pujar. Acabarem a la població de Sant Cugat del Vallès on podem tornar a Barcelona en tren (uns 25 minuts).En total realizarem unos 800m de desnivell descendents i uns 400 ascendents. La ruta transcorre majoritariament per corriols, pero també per pistes i un tram de carretera (no molt transitada). La ruta és senzilla però requereix precisió en els corriols estrets i té algún tram de trialera una mica més complicada. La primera baixada llarga és més fàcil que la segona. El temps total estimado és d'unes 3h.
Surto d'hora de casa un dillns fred. Mentre pujo amb el funicula tinc una vista increïble de Barcelona. Ahir va ploure i el cel és extraordinariament net. Penso, mentre observo les cares de dilluns de la gente, que sóc un afortunat de poder escapar-me un matí laborable. Un cop dalt començo la pedalejada ascendent pe la carretera que va al parc d'atraccions i enllaça amb la carretera de la Rabassada. Allí deixo l'asfalt (ja no el tornarem a tocar més) i comença el bosc amb una forta pujada. El cor s'accelera i al cap d'una estona ja no m'he n'enrecordo del fred. Començo a baixar rápid per una pista forestal que va crestejant. Aprofito els petits trenca-aigües para saltar amb la bici. Planejo a gran velocitat i deixo derrapar la roda del darrera en algunes curves pronunciades. Creuo la carretera que va a Cerdanyola per un pont nou de fusta i comencen els corriols. Els primers són bastant rápids i bonics. Començo a gaudir d'alló més. Deixo la cresta de la serra de Collserola per començar la primera gran baixada que em portarà fins a Cerdanyola. El corriol és ple d'uns petits salts construits per alguns “locals” que ens fan volar continuament. La vegetació és cada cop més espessa. Quedo xop i amb algunes rascades ,me'n penedeixo d'haber-me tret el paravients. Finalment arribo a baix, ha sigut brutal! Ara toca tornar a pujar. Agafo una pista forestal i tranquilament fins arribar a dalt de la carena. Torno a agafar la pista anterior i em desvio per un corriol que em portarà al Pas del Rei. Aquí comença la segona gran baixada. M'encanta aquest tram plè de girs curts entre arbres. Creuo una pista forestal i em torno a endinsar en un altre corriol. Aquest puja i bajixa continuament. Posa a prova la teva habilitat per pedalejar. Una tija telescòpica resulta molt útil. Després comença a baixar per una trialera amb alguns trams més tècnics. Arribem al final carregats d'adrenalina. Al arribar a la pista girem a l'esquerra cap a Can Borrell. Allí agafem una altra pista que ens porta fins a Sant Cugat. Cansat pero content m'en vaig a buscar el tren. Vaig cap a casa amb aquell somriure que em fa començar bé la setmana. Moments com aquests són els que omplen els dies de sentit.
Moltes gracies i fins la propera
adéu
Aquesta serra és a més a més un mirador privilegiat de Barcelona i les comarques del Vallès i del Baix Llobregat. El Tividabo és el punt más alt amb 515m. Disposem de 2 funiculares que podem utilizar amb les bicis per superar uns 400m de desnivell. La nostra ruta comença a l'estació del Funicular de Vallvidrera superior i que no s'alarmin els amics del pedalar que ja tindrem temps de pujar. Acabarem a la població de Sant Cugat del Vallès on podem tornar a Barcelona en tren (uns 25 minuts).En total realizarem unos 800m de desnivell descendents i uns 400 ascendents. La ruta transcorre majoritariament per corriols, pero també per pistes i un tram de carretera (no molt transitada). La ruta és senzilla però requereix precisió en els corriols estrets i té algún tram de trialera una mica més complicada. La primera baixada llarga és més fàcil que la segona. El temps total estimado és d'unes 3h.
Surto d'hora de casa un dillns fred. Mentre pujo amb el funicula tinc una vista increïble de Barcelona. Ahir va ploure i el cel és extraordinariament net. Penso, mentre observo les cares de dilluns de la gente, que sóc un afortunat de poder escapar-me un matí laborable. Un cop dalt començo la pedalejada ascendent pe la carretera que va al parc d'atraccions i enllaça amb la carretera de la Rabassada. Allí deixo l'asfalt (ja no el tornarem a tocar més) i comença el bosc amb una forta pujada. El cor s'accelera i al cap d'una estona ja no m'he n'enrecordo del fred. Començo a baixar rápid per una pista forestal que va crestejant. Aprofito els petits trenca-aigües para saltar amb la bici. Planejo a gran velocitat i deixo derrapar la roda del darrera en algunes curves pronunciades. Creuo la carretera que va a Cerdanyola per un pont nou de fusta i comencen els corriols. Els primers són bastant rápids i bonics. Començo a gaudir d'alló més. Deixo la cresta de la serra de Collserola per començar la primera gran baixada que em portarà fins a Cerdanyola. El corriol és ple d'uns petits salts construits per alguns “locals” que ens fan volar continuament. La vegetació és cada cop més espessa. Quedo xop i amb algunes rascades ,me'n penedeixo d'haber-me tret el paravients. Finalment arribo a baix, ha sigut brutal! Ara toca tornar a pujar. Agafo una pista forestal i tranquilament fins arribar a dalt de la carena. Torno a agafar la pista anterior i em desvio per un corriol que em portarà al Pas del Rei. Aquí comença la segona gran baixada. M'encanta aquest tram plè de girs curts entre arbres. Creuo una pista forestal i em torno a endinsar en un altre corriol. Aquest puja i bajixa continuament. Posa a prova la teva habilitat per pedalejar. Una tija telescòpica resulta molt útil. Després comença a baixar per una trialera amb alguns trams més tècnics. Arribem al final carregats d'adrenalina. Al arribar a la pista girem a l'esquerra cap a Can Borrell. Allí agafem una altra pista que ens porta fins a Sant Cugat. Cansat pero content m'en vaig a buscar el tren. Vaig cap a casa amb aquell somriure que em fa començar bé la setmana. Moments com aquests són els que omplen els dies de sentit.
Moltes gracies i fins la propera
adéu
Podeu trobar el track a wikiloc a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=248631
