dilluns, 29 de desembre del 2008

Ressenya del DVD: Dirtschool. The Mountain Bike Technique Film

Finalment arriba Nadal i també aquest DVD . El desembolico, me'l miro un parell de cops i intento esbrinar què és el que m'ha agradat i el que no. En el Menú Principal es divideix en tres seccions i el bonus track. La primera secció ens parla de les corves planes (és a dir, sense "peralte" corves aperaltades, girs entrellaçats, corves amb roques i amb arrels. A la segona secció hi trobem tobogans, manuals, tallats, bunny hops i salts. I La tercera secció tracta de la posició del cos, d'esglaons de pedra, d'arrels, roques i de les diferents regulacions de les suspensions.El video està filmat amb gust i els camins són espectaculars. Es tracta de la zona de Glentress i Innerleithen, a Escòcia. El narrador alterna explicacions amb correccions d'uns alumnes. De vegades és una mica caòtic. De tota manera, i degut al meu nivell d'anglès bàsic, se m'ha escapat bona part del contingut. El DVD no té subtítols en cap altra llengua i, sincerament, seria un detall que s'agraïria força. Moltes de les explicacions, reforçades per les imatges, s'intueixen bé però d'altres no.
Aquest DVD em deixa un regust agredolç. D'una banda m'agrada el que veig i entenc, però de l'altra em sap greu pensar que en podria treure més suc si tingués uns subtítols o si jo sapigués més anglès.

dijous, 25 de desembre del 2008

Entrevista amb Pau Reixachs:-En aquestes sortides tan boges (avalanches) si et tremolen una mica els ous, ets peix-


Nom: Pau Reixachs Ferrer, o també Paul Rexs. (És que a l´estranger, excepte alemanya, els hi és impronunciable...)
Edat: 27 curts (és que em prenc cada fase de la vida amb calma i intensitat, no m´agrada passar a la següent fase sense haver cremat tots els cartutxos possibles que pertocaven, no sé si m´enteneu.... Per a mi els meus 40 seran com els meus 30, aleshores em sentiré vell! Però abans, ni parlar-ne!)
On vius: Copons i Igualada (vaig i vinc amb cotxe o amb bici si puc ja que entremig tinc els millors descensos)
Música que escoltes: ara clàssics marginats catalans... Pau Riba, Adrià Puntí, Albert Pla, Pepe Sales... M´ha agafat aquesta vena, però n´he tingut moltes i de diverses.
Última peli recomanable: Buff, fa molt temps que no trobo quelcom que m´arribi prou com m´arribava abans! Com que m´agrada el realisme i la versemblança a tope, potser et diria que l´última que em va arribar va ser la d'Apocalipsi, del Mel Gibson.
Llibre: "6 barrets per crear" de n'Edward Bono. És d´autoajuda per desenvolupar projectes. No m´agraden les novel·les, amb la meva vida ja en tinc prou! Sempre pillo coses per més formació i capacitats, tot sintetitzat al màxim perquè ho pugui aplicar...
Sponsors 2008: Allride, Buff, Grandvalira, Bionincon, Met, Hope, Mavic, Crankbrothers i La Veu.


1- Amb el 2008 s'acaba una temporada on has canviat d'esponsor i de bicicleta. Quina valoració fas de la temporada i del canvi de bici?
La temporada és evident que no ha estat tan bona com l´anterior -que va ser excepcional per mi i va ser una mica la de revelació. Aquest any, a pesar dels entrebancs que he tingut degut a l´entrebanc de l´esponsor de la màquina a mitja temporada... He guanyat dues proves (Enduro Specialized Lago garda a Italia, i l´Openbike Pirineus de la Molina). Però per altra banda, he tingut dos resultats que potser no surten tant a la llum però que a mi em diuen molt i em donen molta motivació, com és el tercer millor temps absolut (empatat amb Clementz) a les complicades classificatòries de la Mega d´Alpe d´Huez -on es pot dir que pràcticament hi ha tots els millors pilots de l´especialitat i en la que em vaig sobreposar a molts noms...-, i també el meu tercer lloc en la segona etapa del mundial d´enduro de les nacions, on per cert també vaig quedar per davant d´en Remy i en Weir... Això sempre et dóna empenta però després has d´analitzar tots els altres fiascos i perquè et passen amb certa regularitat; amb això és amb el que estic treballant...
2- L'augment de pes de la teva nova bici t'ha suposat algún inconvenient?
Ara la porto un pèl més lleugera, sobre els 16,5 amb tija telescòpica, però és evident que amb algun tipus de proves sí (com moltes especials del mundial d´enduro). A Portugal em vaig quedar en una pujadeta i em va passar cosa que no m´acostuma a passar... Per tant, està clar que té avantatges i inconvenients, per això encara haig de trobar un equilibri més bo!
3- Punts forts i febles de la teva conducció?
Les zones més tècniques, més pedregoses i més trencades i brutes són sens dubte on em sento millor. Pel contrari, amb coses molt fines i poc tècniques em treuen. Amb el fang i condicions de moll encara em porten avantatge, però ara intento sortir sempre que ha plogut.... Després també sóc molt mal mecànic! Però estic fent avenços!

4-Aquest ha estat l'any d'en Remy. Quines creus que han estat les claus del seu èxit? Quins pilots admires i per què?
Bé, bona pregunta. Està clar que malgrat la seva edat, és un dels pilots amb més experiència que més competicions fa durant tot l´any. Això, sumat al nivell altíssim dels francesos en general... Aprenent d'en Vuilloz i companyia... Però sobretot destacaria l´assistència i suport que té de commençal i del mecànic i infrastructura que sempre l´acompanya. Tot plegat li dóna una regularitat i una tranquilitat en la seva màquina difícil d´igualar. Només s´ha de preocupar de baixar i cuidar-se... Quina enveja!A més, a nivell físic sempre té la referència del seu germà i el seu preparador, per tant la millor i justa forma d´entrenar per treure el màxim partit... Ara a mi això no em preocupa perquè com li vaig demostrar i em vaig demostrar a la Pinilla l´any passat, si arribo en la meva forma òptima tinc un puntillo més en què el puc deixar enrere... Ara hi ha una bèstia que encara no m´hi he pogut enfrontar de ple que es diu René Wildhaber, que és molt bon tio, una mica avi ja, però que físicament en aquests moments no sé si hi ha ningú més en el descens marathó... El seu punt dèbil és que no té massa explosivitat i les maxis no participa en cap. Ara, carda unes remontades... I ho va tornar a demostrar a Alpe d´Huez. Després hi ha en Jérôme Clementz, que juntament amb en Parolin potser són els més tècnics, comptant amb en Balaud, que és un altre avi que ve a ser una còpia d´en Vouilloz: superexperiència, fi i calculador en les seves traçades com he vist en pocs. Ah, per cert, m´he deixat d´en Clementz que és el Rei de les dreceres, sap retallar el recorregut per allà on els altres no hi veiem res i també s´ha de dir que això li porta algun problema com li va passar a Are... Després el Yanki, en Mark Weir, es veu un tio bastant pur i amb principis... Però no el conec prou encara. D´en Misser, he après la seva programació mental, creure que pots perquè sinó, en aquestes sortides tant bojes si et tremolen una mica els ous, ets peix!

5-Ara deus preparar la propera temporada, en quins esdeveniments penses centrar els teus esforços? Quines proves dels anys anteriors ens recomanaries?
Bé, primer el que he après és que encara m´haig de centrar més en mi mateix (jo no surto per quedar-me fora del podi...) La Saab Salomon Avalanche Trophy amb les seves 5 proves per Europa serà el meu gran objectiu, ja que és la més mediàtica i professional com sabeu amb tota les retransmissions, premis, etc.. Crec que són ja una realitat i el futur del mtb com a esport a les masses. A més, aquest any hi ha Vallnord i m´agradaria fer-ho molt bé, com a la Mega d´Alpe d´Huez i en especial les classificatòries, on m´agradaria fer el millor temps. Tanmateix, diuen que aquest any seran 3 dies de competi i encara no sé com afectaran els canvis...
6- Com prepares la teva nova temporada a nivell tècnic i físic? Com és un dia "típic" en la vida d'en Pau?
De moment, com puc. Encara no estic ni apuntat a cap gimnàs! La veritat que estic arribant a la conclusió que no fa ni falta. Ara he donat prioritat a aquest semi parón d´hivern a obrir, netejar i construir trails; una peça clau per poder progressar la tècnica, ja que mai m´he quedat estancat encara, i em trobo que m´és urgent tenir-ho ben preparat si vull baixar a "full". També hi he posat molts salts tallats i coses de DH de WC i freeride, el màxim que dóna la muntanya de sí per fer-ho tard o d´hora i mantenir així sempre els ous a lloc i que no et baixin la guàrdia!Ara faig un dia de cada: un dia bici -només muntanya amb la de 200mm regulables-, i l´altre trail building -vaig corrent a peu fins on tinc l´aixada amagada pel camí (si ja he desbroçat) i moc pedres i cavo com un animal! Això, tinc comprovat que et posa molt fort i més si ho fas durant 5 hores! A més, anant i tornant faig multisalts en els camps estovats, per mantenir la potència de cames. Ah, i almenys cada dia faig 1 hora d´estiraments de tot el cos; això crec que és la gran base! Encara arrossego contractures a l´esquena per culpa d´un manillar massa ample que vaig utilitzar a l´estiu! I si no te les treus a l´hivern, ja no te les treus durant l´any. Fa 2 mesos que dino a les 7 de la tarda! Sí, sí. Per aprofitar les hores de llum, faig un bon esmorzar a les 12 o quarts d'una, faig una de les dues activitats fins que es fa fosc. Abans, al matí porto tot el tema de l´Agència de comunicació i patrocini, desprès al vespre una mica més, i allà quarts de 9 ja quedo amb les meves males influències, fet que fa que sempre sigui una incertesa com acabaré la nit. Això em destarota una mica de vegades, però si no em puc permetre aquest excessos ara en pretemporada, després durant l´any, quan saps que has de fer bondat, t´amargues!
7-Què recomanaries a la gent que vol augmentar el seu nivell?
Primer de tot, que busquin trails com déu mana, tècnics de veritat, que s´abaixin el seient i que es tirin per tot arreu. Amb això, agafaran una bona base. Després, recomenaria fer alguna cursa de rally i entrenar per carretera amb voltes explosives d´1h i mitja o així, fent uns 15 sprints i derramades assentat també; que et quedin les cames guai, però deixant recuperar entremig.
8- Creus que hi ha relleu de pilots catalans dins l'especialitat?
No massa, la veritat. La gent ve del DH, no els veig gaire animats a pedalar i ara ho veuen com una cosa extranya però crec que no s´adonen de la realitat que ja és a Europa. Si véns del rally, realment has de ser molt bo baixant i, a més a més, has de passar una etapa competint en descens com he fet jo. Només amb XC no n´hi ha prou. M´atreviria a dir que el nivell de pilotatge no li té res a envejar a la copa del món de DH, ja que les barreres d´accés són ínfimes comparades amb la competició de DH on has de tenir molts més recursos i contactes. Qualsevol es pot presentar a Andorra o Alpe d huez i classificar-se a primera fila invertint 2.000 llargs en una bici.
En Xavi Cabau, amb l´experiència que he tingut amb ell, pot tenir un gran futur si sap encarar bé les prioritats, ja que s´ha de desenvolupar el potencial físic a un nivell d´elit per poder guanyar a partir d´ara.
9- Cap on creus que evolucionarà el món de les competicíons d'All Mountain-Enduro, tant a nivell internacional com aquí?
Cada cop hi haurà més descensos multitrams que sumaran temps total (com en les enduro series) i que en molts casos hauràs de pujar pedalant per enllaçar-los. Això els farà molt més divertits, profitosos i accessibles. El descens com a espectacle ha tocat sostre aquest any. Ple de figures carismàtiques i emès pel freecaster; crec que ja no pot donar més de sí. L´audiència de masses no entén i no aprecia una retransmissió de descens 1+1+1.... En canvi una sortida de 2000 penjats a dalt d´un glaciar amb 20 favorits, la meitat dels quals passa penúries i que reuneix tots els elements del ciclisme i de l´espectacle..., sincerament el dia que les passin en directe, que tremoli la Fórmula 1 ! A més, és evident que la bici com a indústria, cultura i lobby d´interessos en aquest moments està en un espiral creixent!
10- Els teus "spots" preferits als Països Catalans i al món per anar en bici?
Sens dubte, em quedo amb la meva comarca de l´Anoia; ho tenim, o més ben dit ho he trobat tot, tot i tot! I només en sortiria per anar al costat al Bages i tirar-me per Montserrat! Al món, crec que em queda visitar el Canadà aviat i comprovar si ens porten tant d'avantatge...
11-Aquest any has viatjat força. Com t'ho manegues per viatjar amb la bici en avió? Has tingut problemes? Quins consells donaries a la gent que vulgui anar a competir fora. Hi ha alguna manera de gastar pocs diners?
Sí, he estat a més de 10 països si no m´equivoco. La bici la poso en una bossa especial que ha resultat ser una merda de bossa; s´ha estripat, no rodava dreta, i bé, les he passat canutes a l'hora d´agafar trens o vols a última hora. Tot plegat, per una bossa amb la marca d´una coneguda botiga electrònica que, sincerament, perden el prestigi encolomant-nos això. Un altre problema a tenir en compte és el límit de pes en l´equipatge, i les bosses i quilos de màxim que pots portar. En alguns aeroports, he hagut de deixar pel camí la meitat de les eines que tenia... Però bé, són novatades. Espero portar-ho tot molt més controlat aquest any. Un consell és que portis l´agenda un mes avançada; així tot el tema de lloguer i hotels no ho faràs de cul a última hora i pagant més. Acostumo a viatjar amb Clickair i, de vegades, Ryanair.
Moltes gràcies Pau i sort la propera temporada

divendres, 12 de desembre del 2008

Nou DVD de conducció en BTT desde la GB: Dirtschool

Desde la Gran Bretanya ens arriba el nou DVD sobre tècnica de conducció en BTT. De la mà de l'entrenador nacional de DH d'Escócia. Amb l'enllaç i teniu un trailer per veure el que hi podreu trobar. És un dels meus regals de reis i quan l'hagi vist ja us en faré 5 cèntims. Diuen que val per tots els nivells des del més elemental, fins al més tècnic.
http://www.dirtschool.co.uk/


http://www.youtube.com/watch?v=LhJJbgxLiMg

dimecres, 10 de desembre del 2008

El futur de les curses de mountain bike


En el seu darrer número, de desembre, la revista britànica Dirt publica un intressant article sobre el futur de les curses de bici de muntanya. Pels que no la coneguin aquesta publicació es centra sobretot en la modalitat del descens (DH). L'article analitza diferents tipus de curses algunes d'enduro i de freeride internacional. L'articulista comenta que alguns fans del descens estan una mica tips de fer llargues cues pels remuntadors i gaudir de 2 min de baixada. A més a més dependre sempre d'algú per poder pujar, cosa que normalment encareix el preu d'un esport ja prou proihibitiu. L'autor creu que la proliferació d'excelents bicicletes (bones pedalejadores) de 140 i 160 de recorregut (enduro i enduro LT) faciliten l'extraordinari creixement que esta experimentant aquest sector del MTB els darrers anys. Potser el cas més conegut per nosaltres siguin les Avalanche Series, però les curses de les llargues baixades i el pedaleig s'extenen per tot el món com la pólvora. De fet aquest segment intenta tornar als inicis on encara no existia la gran separació entre la bici de pujar (Cross country) i la de baixar (Down Hill). És ben cert que en aquesta mena de curses és baixa molt més que no es puja, però és que cada dia hi ha més gent que busca també una sortida més lúdica on pujar a la bici no sigui sempre anar a patir. Per aixó ja existeixen altres modalitats. L'article analitza les curses: Downieville Classic, l'Avalanche Trophy, La MASH it Up -Afan Enduro, la Mount Psycosis, la Enduro des Nations i la Red Bull Rampage.
Particularment estic molt d'acord amb els comentaris de la revista i crec que les coses canviaran molt en els propers anys. Començarem a veure l'èlit de l 'Enduro als NWD o als Collective, les competicions d'aquest estil creixeran molt més també a casa nostra i espero que acabem tenint un circuit de copa del món UCI com en les altres especialitats. El que a mi m'agrada de la bici de muntanya té més a veure amb fluidesa en la conducció i en el gaudir baixant que amb els salts impossibles de quatre "cracks" (que cada 2 mesos es trenquen alguna cosa).

dilluns, 1 de desembre del 2008

La família Absalon deixa empremta a la Megavalanche de la Reunión 2008


  Info i fotos gracies a universo ciclista.com i avalanchecup

Aquesta darrera prova de l'any del calendari avalanche, acabava amb la victòria del germà petit dels Absalon, en Remy. Aquest pilot finalitzava així una temporada espectacular on havia guanyat la Saab-Salomon Avalanche Trophy i quedat segón en la Copa d'Europa Maxiavalanche. Guanyava comodament deixant a més d'un minut el segón clasificat. Aquesta posició se l'enduia el 2 cops campió del món de descens Fabien Barrel. I el mític René Wilhaber s'havia d'acontentar amb la tercera posició. Una altra sorpresa de la jornada era la cinquena posició de Julien Absalon el campió del món d'XC demostrava la seva gran polivalència amb una prova que s'escapava bastant de la seva especialitat. El seu germà Remy i ell havien preparat a consciència aquesta prova clàssica d'Enduro. Eren uns 24 km de descens amb bastants trams de pedaleig on es sortia des del cim d'un volcà i s'acabava al costat del mar. L' Illa de la Reunión es trova situada al costat de Madagascar al costat Sud- Est del continent Africà i es considerada com un parc temàtic pels esports aquàtics i d'aventura.
El valencià de Dènia José Domènech  va quedar 44é i la seva dona Amparo Ausina 3ª en categoria femenina. Felicitats als dos.


IIIª Maxxi Enduro de Navàs

 Foto d'en Santi Calvet el de la foto sóc jo

Ahir 30 de desembre es va celebrar la 3ª Maxxi Enduro de Navàs una passejada increïble per les trialeres i els corriols del voltant. Feia molt de temps que no m'ho passava tan bé. El recorregut va començar bastant suau per corriols ràpids, superant petits desnivells. Peró a mida que anavem escalfant (feia força a fred a primera hora del matí) la cosa va anar augmentant en dificultat.  Espectaculars tobogans i una baixada plena de "palés" i amb uns desnivells que dèu n'hi dó( si més no per mi). Ja quan acabava, vaig tenir una caiguda tonta en un tallat i al caure es va petar l'amortiguador que va perdre tot l'aire . Vaig acabar tornant per la carretera com si pedalés amb una "rígida".
Gràcies a tots per una sortida tan  guapa.