dilluns, 29 de desembre del 2008

Ressenya del DVD: Dirtschool. The Mountain Bike Technique Film

Finalment arriba Nadal i també aquest DVD . El desembolico, me'l miro un parell de cops i intento esbrinar què és el que m'ha agradat i el que no. En el Menú Principal es divideix en tres seccions i el bonus track. La primera secció ens parla de les corves planes (és a dir, sense "peralte" corves aperaltades, girs entrellaçats, corves amb roques i amb arrels. A la segona secció hi trobem tobogans, manuals, tallats, bunny hops i salts. I La tercera secció tracta de la posició del cos, d'esglaons de pedra, d'arrels, roques i de les diferents regulacions de les suspensions.El video està filmat amb gust i els camins són espectaculars. Es tracta de la zona de Glentress i Innerleithen, a Escòcia. El narrador alterna explicacions amb correccions d'uns alumnes. De vegades és una mica caòtic. De tota manera, i degut al meu nivell d'anglès bàsic, se m'ha escapat bona part del contingut. El DVD no té subtítols en cap altra llengua i, sincerament, seria un detall que s'agraïria força. Moltes de les explicacions, reforçades per les imatges, s'intueixen bé però d'altres no.
Aquest DVD em deixa un regust agredolç. D'una banda m'agrada el que veig i entenc, però de l'altra em sap greu pensar que en podria treure més suc si tingués uns subtítols o si jo sapigués més anglès.

dijous, 25 de desembre del 2008

Entrevista amb Pau Reixachs:-En aquestes sortides tan boges (avalanches) si et tremolen una mica els ous, ets peix-


Nom: Pau Reixachs Ferrer, o també Paul Rexs. (És que a l´estranger, excepte alemanya, els hi és impronunciable...)
Edat: 27 curts (és que em prenc cada fase de la vida amb calma i intensitat, no m´agrada passar a la següent fase sense haver cremat tots els cartutxos possibles que pertocaven, no sé si m´enteneu.... Per a mi els meus 40 seran com els meus 30, aleshores em sentiré vell! Però abans, ni parlar-ne!)
On vius: Copons i Igualada (vaig i vinc amb cotxe o amb bici si puc ja que entremig tinc els millors descensos)
Música que escoltes: ara clàssics marginats catalans... Pau Riba, Adrià Puntí, Albert Pla, Pepe Sales... M´ha agafat aquesta vena, però n´he tingut moltes i de diverses.
Última peli recomanable: Buff, fa molt temps que no trobo quelcom que m´arribi prou com m´arribava abans! Com que m´agrada el realisme i la versemblança a tope, potser et diria que l´última que em va arribar va ser la d'Apocalipsi, del Mel Gibson.
Llibre: "6 barrets per crear" de n'Edward Bono. És d´autoajuda per desenvolupar projectes. No m´agraden les novel·les, amb la meva vida ja en tinc prou! Sempre pillo coses per més formació i capacitats, tot sintetitzat al màxim perquè ho pugui aplicar...
Sponsors 2008: Allride, Buff, Grandvalira, Bionincon, Met, Hope, Mavic, Crankbrothers i La Veu.


1- Amb el 2008 s'acaba una temporada on has canviat d'esponsor i de bicicleta. Quina valoració fas de la temporada i del canvi de bici?
La temporada és evident que no ha estat tan bona com l´anterior -que va ser excepcional per mi i va ser una mica la de revelació. Aquest any, a pesar dels entrebancs que he tingut degut a l´entrebanc de l´esponsor de la màquina a mitja temporada... He guanyat dues proves (Enduro Specialized Lago garda a Italia, i l´Openbike Pirineus de la Molina). Però per altra banda, he tingut dos resultats que potser no surten tant a la llum però que a mi em diuen molt i em donen molta motivació, com és el tercer millor temps absolut (empatat amb Clementz) a les complicades classificatòries de la Mega d´Alpe d´Huez -on es pot dir que pràcticament hi ha tots els millors pilots de l´especialitat i en la que em vaig sobreposar a molts noms...-, i també el meu tercer lloc en la segona etapa del mundial d´enduro de les nacions, on per cert també vaig quedar per davant d´en Remy i en Weir... Això sempre et dóna empenta però després has d´analitzar tots els altres fiascos i perquè et passen amb certa regularitat; amb això és amb el que estic treballant...
2- L'augment de pes de la teva nova bici t'ha suposat algún inconvenient?
Ara la porto un pèl més lleugera, sobre els 16,5 amb tija telescòpica, però és evident que amb algun tipus de proves sí (com moltes especials del mundial d´enduro). A Portugal em vaig quedar en una pujadeta i em va passar cosa que no m´acostuma a passar... Per tant, està clar que té avantatges i inconvenients, per això encara haig de trobar un equilibri més bo!
3- Punts forts i febles de la teva conducció?
Les zones més tècniques, més pedregoses i més trencades i brutes són sens dubte on em sento millor. Pel contrari, amb coses molt fines i poc tècniques em treuen. Amb el fang i condicions de moll encara em porten avantatge, però ara intento sortir sempre que ha plogut.... Després també sóc molt mal mecànic! Però estic fent avenços!

4-Aquest ha estat l'any d'en Remy. Quines creus que han estat les claus del seu èxit? Quins pilots admires i per què?
Bé, bona pregunta. Està clar que malgrat la seva edat, és un dels pilots amb més experiència que més competicions fa durant tot l´any. Això, sumat al nivell altíssim dels francesos en general... Aprenent d'en Vuilloz i companyia... Però sobretot destacaria l´assistència i suport que té de commençal i del mecànic i infrastructura que sempre l´acompanya. Tot plegat li dóna una regularitat i una tranquilitat en la seva màquina difícil d´igualar. Només s´ha de preocupar de baixar i cuidar-se... Quina enveja!A més, a nivell físic sempre té la referència del seu germà i el seu preparador, per tant la millor i justa forma d´entrenar per treure el màxim partit... Ara a mi això no em preocupa perquè com li vaig demostrar i em vaig demostrar a la Pinilla l´any passat, si arribo en la meva forma òptima tinc un puntillo més en què el puc deixar enrere... Ara hi ha una bèstia que encara no m´hi he pogut enfrontar de ple que es diu René Wildhaber, que és molt bon tio, una mica avi ja, però que físicament en aquests moments no sé si hi ha ningú més en el descens marathó... El seu punt dèbil és que no té massa explosivitat i les maxis no participa en cap. Ara, carda unes remontades... I ho va tornar a demostrar a Alpe d´Huez. Després hi ha en Jérôme Clementz, que juntament amb en Parolin potser són els més tècnics, comptant amb en Balaud, que és un altre avi que ve a ser una còpia d´en Vouilloz: superexperiència, fi i calculador en les seves traçades com he vist en pocs. Ah, per cert, m´he deixat d´en Clementz que és el Rei de les dreceres, sap retallar el recorregut per allà on els altres no hi veiem res i també s´ha de dir que això li porta algun problema com li va passar a Are... Després el Yanki, en Mark Weir, es veu un tio bastant pur i amb principis... Però no el conec prou encara. D´en Misser, he après la seva programació mental, creure que pots perquè sinó, en aquestes sortides tant bojes si et tremolen una mica els ous, ets peix!

5-Ara deus preparar la propera temporada, en quins esdeveniments penses centrar els teus esforços? Quines proves dels anys anteriors ens recomanaries?
Bé, primer el que he après és que encara m´haig de centrar més en mi mateix (jo no surto per quedar-me fora del podi...) La Saab Salomon Avalanche Trophy amb les seves 5 proves per Europa serà el meu gran objectiu, ja que és la més mediàtica i professional com sabeu amb tota les retransmissions, premis, etc.. Crec que són ja una realitat i el futur del mtb com a esport a les masses. A més, aquest any hi ha Vallnord i m´agradaria fer-ho molt bé, com a la Mega d´Alpe d´Huez i en especial les classificatòries, on m´agradaria fer el millor temps. Tanmateix, diuen que aquest any seran 3 dies de competi i encara no sé com afectaran els canvis...
6- Com prepares la teva nova temporada a nivell tècnic i físic? Com és un dia "típic" en la vida d'en Pau?
De moment, com puc. Encara no estic ni apuntat a cap gimnàs! La veritat que estic arribant a la conclusió que no fa ni falta. Ara he donat prioritat a aquest semi parón d´hivern a obrir, netejar i construir trails; una peça clau per poder progressar la tècnica, ja que mai m´he quedat estancat encara, i em trobo que m´és urgent tenir-ho ben preparat si vull baixar a "full". També hi he posat molts salts tallats i coses de DH de WC i freeride, el màxim que dóna la muntanya de sí per fer-ho tard o d´hora i mantenir així sempre els ous a lloc i que no et baixin la guàrdia!Ara faig un dia de cada: un dia bici -només muntanya amb la de 200mm regulables-, i l´altre trail building -vaig corrent a peu fins on tinc l´aixada amagada pel camí (si ja he desbroçat) i moc pedres i cavo com un animal! Això, tinc comprovat que et posa molt fort i més si ho fas durant 5 hores! A més, anant i tornant faig multisalts en els camps estovats, per mantenir la potència de cames. Ah, i almenys cada dia faig 1 hora d´estiraments de tot el cos; això crec que és la gran base! Encara arrossego contractures a l´esquena per culpa d´un manillar massa ample que vaig utilitzar a l´estiu! I si no te les treus a l´hivern, ja no te les treus durant l´any. Fa 2 mesos que dino a les 7 de la tarda! Sí, sí. Per aprofitar les hores de llum, faig un bon esmorzar a les 12 o quarts d'una, faig una de les dues activitats fins que es fa fosc. Abans, al matí porto tot el tema de l´Agència de comunicació i patrocini, desprès al vespre una mica més, i allà quarts de 9 ja quedo amb les meves males influències, fet que fa que sempre sigui una incertesa com acabaré la nit. Això em destarota una mica de vegades, però si no em puc permetre aquest excessos ara en pretemporada, després durant l´any, quan saps que has de fer bondat, t´amargues!
7-Què recomanaries a la gent que vol augmentar el seu nivell?
Primer de tot, que busquin trails com déu mana, tècnics de veritat, que s´abaixin el seient i que es tirin per tot arreu. Amb això, agafaran una bona base. Després, recomenaria fer alguna cursa de rally i entrenar per carretera amb voltes explosives d´1h i mitja o així, fent uns 15 sprints i derramades assentat també; que et quedin les cames guai, però deixant recuperar entremig.
8- Creus que hi ha relleu de pilots catalans dins l'especialitat?
No massa, la veritat. La gent ve del DH, no els veig gaire animats a pedalar i ara ho veuen com una cosa extranya però crec que no s´adonen de la realitat que ja és a Europa. Si véns del rally, realment has de ser molt bo baixant i, a més a més, has de passar una etapa competint en descens com he fet jo. Només amb XC no n´hi ha prou. M´atreviria a dir que el nivell de pilotatge no li té res a envejar a la copa del món de DH, ja que les barreres d´accés són ínfimes comparades amb la competició de DH on has de tenir molts més recursos i contactes. Qualsevol es pot presentar a Andorra o Alpe d huez i classificar-se a primera fila invertint 2.000 llargs en una bici.
En Xavi Cabau, amb l´experiència que he tingut amb ell, pot tenir un gran futur si sap encarar bé les prioritats, ja que s´ha de desenvolupar el potencial físic a un nivell d´elit per poder guanyar a partir d´ara.
9- Cap on creus que evolucionarà el món de les competicíons d'All Mountain-Enduro, tant a nivell internacional com aquí?
Cada cop hi haurà més descensos multitrams que sumaran temps total (com en les enduro series) i que en molts casos hauràs de pujar pedalant per enllaçar-los. Això els farà molt més divertits, profitosos i accessibles. El descens com a espectacle ha tocat sostre aquest any. Ple de figures carismàtiques i emès pel freecaster; crec que ja no pot donar més de sí. L´audiència de masses no entén i no aprecia una retransmissió de descens 1+1+1.... En canvi una sortida de 2000 penjats a dalt d´un glaciar amb 20 favorits, la meitat dels quals passa penúries i que reuneix tots els elements del ciclisme i de l´espectacle..., sincerament el dia que les passin en directe, que tremoli la Fórmula 1 ! A més, és evident que la bici com a indústria, cultura i lobby d´interessos en aquest moments està en un espiral creixent!
10- Els teus "spots" preferits als Països Catalans i al món per anar en bici?
Sens dubte, em quedo amb la meva comarca de l´Anoia; ho tenim, o més ben dit ho he trobat tot, tot i tot! I només en sortiria per anar al costat al Bages i tirar-me per Montserrat! Al món, crec que em queda visitar el Canadà aviat i comprovar si ens porten tant d'avantatge...
11-Aquest any has viatjat força. Com t'ho manegues per viatjar amb la bici en avió? Has tingut problemes? Quins consells donaries a la gent que vulgui anar a competir fora. Hi ha alguna manera de gastar pocs diners?
Sí, he estat a més de 10 països si no m´equivoco. La bici la poso en una bossa especial que ha resultat ser una merda de bossa; s´ha estripat, no rodava dreta, i bé, les he passat canutes a l'hora d´agafar trens o vols a última hora. Tot plegat, per una bossa amb la marca d´una coneguda botiga electrònica que, sincerament, perden el prestigi encolomant-nos això. Un altre problema a tenir en compte és el límit de pes en l´equipatge, i les bosses i quilos de màxim que pots portar. En alguns aeroports, he hagut de deixar pel camí la meitat de les eines que tenia... Però bé, són novatades. Espero portar-ho tot molt més controlat aquest any. Un consell és que portis l´agenda un mes avançada; així tot el tema de lloguer i hotels no ho faràs de cul a última hora i pagant més. Acostumo a viatjar amb Clickair i, de vegades, Ryanair.
Moltes gràcies Pau i sort la propera temporada

divendres, 12 de desembre del 2008

Nou DVD de conducció en BTT desde la GB: Dirtschool

Desde la Gran Bretanya ens arriba el nou DVD sobre tècnica de conducció en BTT. De la mà de l'entrenador nacional de DH d'Escócia. Amb l'enllaç i teniu un trailer per veure el que hi podreu trobar. És un dels meus regals de reis i quan l'hagi vist ja us en faré 5 cèntims. Diuen que val per tots els nivells des del més elemental, fins al més tècnic.
http://www.dirtschool.co.uk/


http://www.youtube.com/watch?v=LhJJbgxLiMg

dimecres, 10 de desembre del 2008

El futur de les curses de mountain bike


En el seu darrer número, de desembre, la revista britànica Dirt publica un intressant article sobre el futur de les curses de bici de muntanya. Pels que no la coneguin aquesta publicació es centra sobretot en la modalitat del descens (DH). L'article analitza diferents tipus de curses algunes d'enduro i de freeride internacional. L'articulista comenta que alguns fans del descens estan una mica tips de fer llargues cues pels remuntadors i gaudir de 2 min de baixada. A més a més dependre sempre d'algú per poder pujar, cosa que normalment encareix el preu d'un esport ja prou proihibitiu. L'autor creu que la proliferació d'excelents bicicletes (bones pedalejadores) de 140 i 160 de recorregut (enduro i enduro LT) faciliten l'extraordinari creixement que esta experimentant aquest sector del MTB els darrers anys. Potser el cas més conegut per nosaltres siguin les Avalanche Series, però les curses de les llargues baixades i el pedaleig s'extenen per tot el món com la pólvora. De fet aquest segment intenta tornar als inicis on encara no existia la gran separació entre la bici de pujar (Cross country) i la de baixar (Down Hill). És ben cert que en aquesta mena de curses és baixa molt més que no es puja, però és que cada dia hi ha més gent que busca també una sortida més lúdica on pujar a la bici no sigui sempre anar a patir. Per aixó ja existeixen altres modalitats. L'article analitza les curses: Downieville Classic, l'Avalanche Trophy, La MASH it Up -Afan Enduro, la Mount Psycosis, la Enduro des Nations i la Red Bull Rampage.
Particularment estic molt d'acord amb els comentaris de la revista i crec que les coses canviaran molt en els propers anys. Començarem a veure l'èlit de l 'Enduro als NWD o als Collective, les competicions d'aquest estil creixeran molt més també a casa nostra i espero que acabem tenint un circuit de copa del món UCI com en les altres especialitats. El que a mi m'agrada de la bici de muntanya té més a veure amb fluidesa en la conducció i en el gaudir baixant que amb els salts impossibles de quatre "cracks" (que cada 2 mesos es trenquen alguna cosa).

dilluns, 1 de desembre del 2008

La família Absalon deixa empremta a la Megavalanche de la Reunión 2008


  Info i fotos gracies a universo ciclista.com i avalanchecup

Aquesta darrera prova de l'any del calendari avalanche, acabava amb la victòria del germà petit dels Absalon, en Remy. Aquest pilot finalitzava així una temporada espectacular on havia guanyat la Saab-Salomon Avalanche Trophy i quedat segón en la Copa d'Europa Maxiavalanche. Guanyava comodament deixant a més d'un minut el segón clasificat. Aquesta posició se l'enduia el 2 cops campió del món de descens Fabien Barrel. I el mític René Wilhaber s'havia d'acontentar amb la tercera posició. Una altra sorpresa de la jornada era la cinquena posició de Julien Absalon el campió del món d'XC demostrava la seva gran polivalència amb una prova que s'escapava bastant de la seva especialitat. El seu germà Remy i ell havien preparat a consciència aquesta prova clàssica d'Enduro. Eren uns 24 km de descens amb bastants trams de pedaleig on es sortia des del cim d'un volcà i s'acabava al costat del mar. L' Illa de la Reunión es trova situada al costat de Madagascar al costat Sud- Est del continent Africà i es considerada com un parc temàtic pels esports aquàtics i d'aventura.
El valencià de Dènia José Domènech  va quedar 44é i la seva dona Amparo Ausina 3ª en categoria femenina. Felicitats als dos.


IIIª Maxxi Enduro de Navàs

 Foto d'en Santi Calvet el de la foto sóc jo

Ahir 30 de desembre es va celebrar la 3ª Maxxi Enduro de Navàs una passejada increïble per les trialeres i els corriols del voltant. Feia molt de temps que no m'ho passava tan bé. El recorregut va començar bastant suau per corriols ràpids, superant petits desnivells. Peró a mida que anavem escalfant (feia força a fred a primera hora del matí) la cosa va anar augmentant en dificultat.  Espectaculars tobogans i una baixada plena de "palés" i amb uns desnivells que dèu n'hi dó( si més no per mi). Ja quan acabava, vaig tenir una caiguda tonta en un tallat i al caure es va petar l'amortiguador que va perdre tot l'aire . Vaig acabar tornant per la carretera com si pedalés amb una "rígida".
Gràcies a tots per una sortida tan  guapa.

dimecres, 26 de novembre del 2008

Collserola Èpic: Aventures al costat de casa











Per molta gent de l'àrea metropolitana barcelonina Collserola és sinònim de escapada. És aquell lloc proper que et permet desconectar completament i retrobarte amb la natura. Collserola és una petita illa verda en mig d'una gran zona urbana on viure aventures.
Aquesta serra és a més a més un mirador privilegiat de Barcelona i les comarques del Vallès i del Baix Llobregat. El Tividabo és el punt más alt amb 515m. Disposem de 2 funiculares que podem utilizar amb les bicis per superar uns 400m de desnivell. La nostra ruta comença a l'estació del Funicular de Vallvidrera superior i que no s'alarmin els amics del pedalar que ja tindrem temps de pujar. Acabarem a la població de Sant Cugat del Vallès on podem tornar a Barcelona en tren (uns 25 minuts).En total realizarem unos 800m de desnivell descendents i uns 400 ascendents. La ruta transcorre majoritariament per corriols, pero també per pistes i un tram de carretera (no molt transitada). La ruta és senzilla però requereix precisió en els corriols estrets i té algún tram de trialera una mica més complicada. La primera baixada llarga és més fàcil que la segona. El temps total estimado és d'unes 3h.
Surto d'hora de casa un dillns fred. Mentre pujo amb el funicula tinc una vista increïble de Barcelona. Ahir va ploure i el cel és extraordinariament net. Penso, mentre observo les cares de dilluns de la gente, que sóc un afortunat de poder escapar-me un matí laborable. Un cop dalt començo la pedalejada ascendent pe la carretera que va al parc d'atraccions i enllaça amb la carretera de la Rabassada. Allí deixo l'asfalt (ja no el tornarem a tocar més) i comença el bosc amb una forta pujada. El cor s'accelera i al cap d'una estona ja no m'he n'enrecordo del fred. Començo a baixar rápid per una pista forestal que va crestejant. Aprofito els petits trenca-aigües para saltar amb la bici. Planejo a gran velocitat i deixo derrapar la roda del darrera en algunes curves pronunciades. Creuo la carretera que va a Cerdanyola per un pont nou de fusta i comencen els corriols. Els primers són bastant rápids i bonics. Començo a gaudir d'alló més. Deixo la cresta de la serra de Collserola per començar la primera gran baixada que em portarà fins a Cerdanyola. El corriol és ple d'uns petits salts construits per alguns “locals” que ens fan volar continuament. La vegetació és cada cop més espessa. Quedo xop i amb algunes rascades ,me'n penedeixo d'haber-me tret el paravients. Finalment arribo a baix, ha sigut brutal! Ara toca tornar a pujar. Agafo una pista forestal i tranquilament fins arribar a dalt de la carena. Torno a agafar la pista anterior i em desvio per un corriol que em portarà al Pas del Rei. Aquí comença la segona gran baixada. M'encanta aquest tram plè de girs curts entre arbres. Creuo una pista forestal i em torno a endinsar en un altre corriol. Aquest puja i bajixa continuament. Posa a prova la teva habilitat per pedalejar. Una tija telescòpica resulta molt útil. Després comença a baixar per una trialera amb alguns trams més tècnics. Arribem al final carregats d'adrenalina. Al arribar a la pista girem a l'esquerra cap a Can Borrell. Allí agafem una altra pista que ens porta fins a Sant Cugat. Cansat pero content m'en vaig a buscar el tren. Vaig cap a casa amb aquell somriure que em fa començar bé la setmana. Moments com aquests són els que omplen els dies de sentit.
Moltes gracies i fins la propera
adéu
Podeu trobar el track a wikiloc a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=248631

Enduro la Clau 16/11/08

    El matí es va llevar fred al diumenge. Vaig carregar la bici al cotxe i cap a Sant Llorenç Savall. Era l'aniversari del bici parc La Clau i per celebrar-ho organitzaven (entre altres coses) una sortida endurera pels voltants. Pels que no ho conegueu la zona de Sant Llorenç de Munt és un Parc natural preciós que té parts que recorden Montserrat o com deia el Pau Reixachs sembla l'escenari del Red Bull Rampage (Utah). La sortida no va tenir grans pujades ni baixades. Era un circuit que pujava i baixava continuament i que durant una bona estona reseguia el curs d'un riu. Era un recorregut asequible per tothom amb força trams d'equilibri i algún salt gens despreciable. Els més agosarats o amb més experiència van saltar i també va haver-hi alguna pinya. Un matí que el temps va acompanyar i vam poder gaudir de la companyia de molta gent i de les habituals colles dels ACCMIC, els FreeBikers, els FreeJulitos. En resum una bona manera de passar el diumenge.
Algunes fotos i videos de la sortida

dilluns, 24 de novembre del 2008

Properes sortides enduro

Algunes quedades endureres properes. (Foro MTB)

Diumenge 30 de nov: III Maxxi Enduro de navàs. (Navàs-balsareny-Navàs)
 A les 8H al Paseig Ramón Vall de Navàs

Diumenge 21 de desembre: II Trialerada de Badalona

Torno a la càrrega amb el blog

Us demano que em disculpeu per aquests darrers mesos de sequera informativa al Blog. Després d'alguns canvis en la meva vida (ara treballo a l'aeroport de Girona). Em proposo rempendre amb força el tema del Blog. En breu publicaré la primera ruta de corriols èpics. Que serà una ruta per Collserola. I una agenda actualitzada dels propers esdeveniments endurers a casa nostra. Bé res més començem...

dilluns, 6 d’octubre del 2008

dimarts, 15 de juliol del 2008

Comparatiu Bike Parks 08 (La Molina, GranValira, VallNord)

Aquesta nova temporada 2008 arrencava amb noves millores dels diferents Bike Parks pirinencs. Com que sóc curiós de mena no he trigat gaire amb visitar-los i m'agradaria analitzar una mica en profunditat els punts forts i febles de cada estació. És evident que el comentaris que faré son subjectius i que el que a mi m'ha semblat blanc a una altra persona li pot semblar negre. Dit això, comencem.

La Molina

És de les tres la que té un millor accés des de Barcelona (via Collada de Toses o Túnel del Cadí). Ideal per fer un puja-baixa d'un dia.
Aquest any la col.laboració amb Kona feia preveure canvis positius a l'estació.El telecabina de la Tossa d'Alp ens pujarà una 800m de desnivell.Té unes 8 pistes de diferents nivells.
2-Negres
1- Vermella (Té un petit tram que podria ser negra)
3-Blaves
2- Verdes
Les pistes acostumen a ser corriols força estrets i al principi de temporada es troben en bon estat. La zona de d'alt de tot té força pedra “suelta”. Predominen les que discorren entre el bosc. La nova pista blava (Marmota) és molt recomanable. És força ràpida i té unes vistes espectaculars. La zona del wood park també és molt recomanable i la majoria de pasareles són força asequibles pels debutants. També existeixen alguns camins que ens poden dur fins a Alp però hauriem de remuntar després amb els nostres pròpis mitjans (són circuits molt bonics).

Resumint: A la molina hi trobareu majoritàriament camins estrets i tècnics amb pocs peraltes artificials, recorreguts bonics i molt poca gent. És molt aprop de Barcelona i el tema del lloguer aquest any ha millorat molt. Queda per veure com faràn el manteniment de les pistes que l'any passat va deixar força que desitjar.

Recomano: La nova pista Marmota, La guineu a partirdel seu tram de bosc i el wood park.

Allotjament:
Al Refugi Pere Carné costa uns 20 euros passar la nit i esmorçar i podreu guardar la bici en una habitació. Són molt amables i l'ambient és força acollidor. Telf 629729962

GranValira

És la que té més pistes.
3- Negres (La pista Slopestyleés negra però té salts per tots els nivells i la resta és força asequible)
3-Vermelles
4-Blaves
3- Verdes (2 son pistes que conecten sectors)
La majoria de pistes són fetes amb màquina, són amples i ben aperaltades. La conducció per la majoria de pistes és molt ràpida i fluida.El sistema de camins té, en general, un bon drenatge en casos de pluja. Tot i que la pista del Nou Obac queda força negada després de ploure.

Resumint:Trobarem unes pistes amb força elements artificials molt ben construides i peraltades. Que fan que la conducció sigui molt ràpida i excitant. Tens moltes pistes i per tos els nivells.De moment tenen un bon manteniment. És un bon lloc per iniciar-se.

Recomano: Les 2 Parabòliques (increïbles), l'Slope Style (és força curta), la Cova i la Fosca.

VallNord

És la més coneguda gracies a la bona política comunicativa de l'estació i als esdeveniments de gran categoria que organitzen.Té 9 pistes tot i que 3 són variants. També disposa d'un 4 cross.
1-Negra
5-Vermelles
3-Blaves
Les pistes de la zona baixa tenen un gran desnivell i enguany s'han millorat força. Els frens pateixen bastant. La route 66 l'han feta força ampla, ben aperaltada i plena de salts. La Megavalanche ara és més asequible. L'Skippy Track s'ha millorat i el wood park té nous mòduls. Aquest any s'hi miren molt amb el manteniment i han creat els bike camps que a canvi de treballar-hi uns dies t'ofereixen forfait i allotjament gratis.

Resumint:Els circuits estan força treballants, predominen els forts desnivells i els circuits tècnics.

Recomano: Skipy track, Route 66, Maxiavalanche

Allotjament: Recomano per qualitat i serveis l'Hotel Magic la Massana (4 estrelles)on pots deixar la bici a l'habitació. El preu si fas la reserva per internet és més asequible.

Les 3

Per mi la guanyadora és Gran Valira. És la que té més pistes, ràpides i fluides. Hi ha força ambient biker. VallNord té uns recorreguts més tècnics i cuidats.També hi ha molt d'ambient ciclista però es queda una mica petita. La Molina ha millorat força però de moment el públic no l'acompanya, es prou gran però tenen poc manteniment. Les 3 estacions fan cada any esforços per millorar i esperem que els números els acompanyin pel futur del nostre esport.

Cara i Creu per a Reixachs a la MegaAvalanche d´Alpe d´Huez 08 (Crònica)

Pau Reixachs afrontant una de les seccions més tècniques seguit de la roda de Jerome Clementz.


La Megavalanche d´Alpe d´Huez, la prova de descens en btt més multitudinària i mítica del moment que en la seva catorzena edició ha incrementat les xifres fins a 1700 bikers de tot el món amb els millors pilots de l´especialitat. Después d’unes classificatòries molt tècniques realitzava el tercer millor temps juntament amb el Francès, Jerome Clementz, un dels guanyadors de les anteriors edicions i recent guanyador del Red Bull TrailFox.

Les classificatories es repatiren en mànigues de 200 participants que sortien de 2.800 metres fins a 1.200 metres Després de 27min i 4s de descens vertiginós, en el que destacava una primera part molt pedregosa i tècnica juntament amb algunes clapes de neu, s´adaptava perfectament a les meves qualitats que liderava la mániga en aquell moment seguit de Jerome Clementz i el guanyador de Copes del Món de descens, David Vàzquez.

En la única pujada del recorregut d´uns 250 metres que estava a atepeida de públic ( com en una prova del Tour de França) em distanciava de David Vàzquez i enllaçava amb Clementz al qual li havia tret uns metres, de tota manera el francés s’em tornava a escapar ( jo encara no portava la bici definitiva de 200mm de recorregut i 14Kg de pes de la marca alemana per la que corro i el model actual de 17 Kg em lastrava una mica). Tanmateix vaig poder enllaçar amb el pilot francès al final de la segona part del descens per un sender revirat i sense fi en el que els frens patien de valent.

Sorprès pel meu bon temps, ja que quedava tant sols a poc més de 10 segons del guanyador de múltiples edicions el Suís René Wildhaber, deixava molts dels favorits a uns quants segons, i em donava moltes esperances de pujar al podi en la jornada següent.
Tanmateix la climatologia canvià radicalment i el mal temps feu que l´organització es veiés forçada per primera vegada a anul·lar el mític tram del glaciar desde 3400 metres. La prova sortiria des del mateix lloc de les classificatories per enllaçar amb el recorregut original a la meitat.

No vaig corre amb la mateixa fortuna que en el dia anterior i finalitzàva després de 51 minuts en la 21 posició a 5 min del guanyador, tanmateix va ser el segón millor català ja que David Vàzquez finalitzà 9è i Tomàs Misser va punxar la roda.

Rodava entre els 15 primers i encara tenia d´arribar el tram de pedaleig, vaig patir una caiguda que em va afectar la mà, seguidament deixà de funcionar la tija autoajustable del seient, vital per a poder afrontar les seccions de pedalar, finalment degut al fang i el terreny humit els quals per raons òbvies d´on sóc no són el meu punt fort, vaig relliscar en unes arrels un metres avall del camí i em varen passar uns quants ja que en aquesta prova de máxim nivell, les diferències són mínimes

Amb aquest resultat, i després de 3 proves disputades encara figuro en el “Top ten” de la Saab Salomon Avalanche Trophy, en la 9 posició. La propera prova es disputarà el 3 de Setembre a Are, Suècia, i també promet adaptar-se molt bé a les meves característiques, això sí si el temps no ho complica.

dilluns, 30 de juny del 2008

Pau Reixachs guanya la primera prova de l'Open Bike Pirineus a la Molina









Video de l'arribada dels tres primers.

L’Open Bike Pirineus, que consisteix en un descens en bicicleta en format Avalanche, s’ha estrenat avui a La Molina Bikepark amb la participació de 50 bikers de tots els nivells. La segona etapa tindrà lloc al Grandvalira Mountain Bike Park el 20 de juliol.

La prova ha tingut un desnivell de prop de 700 metres i el circuit recorria pistes verdes, blaves i negres plenament ciclables i la cursa ha estat traçada per a tots els nivells i era assequible a bicicletes d’enduro i de descens. La baixada s’ha iniciat a la pista Forestal a la part alta del telecabina i l’arribada estava muntada a la base del telecabina Alp 2500, on s’ha celebrat el lliurament de premis i una botifarrada per a tots els participants i acompanyants.

La competició ha consistit en dues mànigues, una primera classificatòria en que s’ha donat sortida massiva a grups de 16 riders segons l’ordre d’inscripció. Segons els temps cronometrats a la primera màniga s’han establert els grups de sortida de la segona màniga, sortint els millors temps en última posició. D’aquesta segona màniga han sortit tres classificats per categoria (infants i homes) i el millor classificat de totes les categories ha esta Pau Reixachs amb un temps de 8:27:57, seguit de l’argentí afincat a Andorra Diego Alvaro amb 8:29:61 i tercer ha entrat Albert Batlle amb 8:32:07.
Pel que fa als infantils el primer ha estat Dani Robau amb 10:02:76 seguit de Eric Martín amb un temps de 10:23:46 i el tercer al podi ha estat Adrià Navarro que ha fet 10:39:15. Cas destacar també el premi especial que s’ha atorgat a l’inscrit més jove que ha estat Roger Jiménez d’11 anys d’edat.

dijous, 26 de juny del 2008

Open Bike Pirineus a la Molina

OPEN BIKE PIRINEUS
Premis i sorteig de material:
Þ 4 BTT
Þ 1 Bici urbana
Þ Ulleres Adidas
Þ Roba No Code
Þ 3 Invitacions helibike Andorra
Þ Tots els inscrits tindreu una samarreta Maxiavalanche
Per optar a guanyar els premis cal inscriure’s a les dues proves: La Molina i Grandvalira.
Al final de la segona prova, a Grandvalira, es farà un sorteig entre tots els participants a les dues proves. El material per sortejar s’exposarà a la Molina.
Dissabte 28 de juny: jornada de portes obertes per a tothom. Es podrà reconèixer el circuit Maxiavalanche que ja estarà marcat.
Preus Inscripcions:
Þ Pre-inscripcions:
§ 2 proves: 42 €
§ 1 prova: 22,5 €
Þ Inscripcions el mateix dia de la prova
§ 2 proves: 47 €
§ 1 prova: 25 €
Pagament el mateix dia de la prova a l’estació.
Més informació a www.lamolina.cat

divendres, 20 de juny del 2008

Video sobre l'Enduro de Kielder 08

Resum sobre la jornada de l'enduro de Kielder al freecaster.tv.
http://www.freecaster.com/1000006_1005043

dimecres, 18 de juny del 2008

Red Bull Trail Fox 2008

Pau Reixachs amb la seva nova Bionicon Ironwood







Aquest passat cap de setmana s'ha realitzat a Suïsa una nova edició de la Red Bull Trail Fox una competició que conbina diferents especialitats. Hi ha una competició de Dirt Jump i una altra que convia l'Enduro, el DH i el Freeride. Si voleu vere'n un resum clickeu aquí http://www.vimeo.com/1186342?pg=embed&sec=1186342
Hi ha una cursa de Freeride, una de DH marató i un enduro nocturn. El que fa més punts en totes les proves guanya la competició.


La meva Maxiavalanche



Video de l'equip EOBIKES de Figueres
http://www.youtube.com/watch?v=bFtOL6w2VDQ&eurl=http://www.eobikes.com/maxi-avalanche/
video de la Maxi fet per Vallnord
http://www.vallnordbikepark.com/galeria_videos_maxiavalanche_2008.asp


Arribo a Andorra el divendres a la nit. A última hora em van trucar per canviar-me l'hotel a un de més bó pel mateix preu. L'Hotel Màgic de la Massana és impressionant, banyera, nevera, internet i fins i tot SPA en una altra planta.
L'endemà em llevo amb nervis pel fet de que em vaig deixar el certificat mèdic i no sabia si podria participar. Al final la meva dona me'l va enviar per e-mail i es soluciona el problema. Agafo tot el que crec que puc necessitar, barretes energètiques, aigua, eines, paravent... i cap amunt. Després d'agafar tres remuntadors arribo al Pic del Cubill i començo a baixar. Em feia una mica de respecte de que fos un recorregut molt tècnic i no estigués a l'alçada. Al principi corro una mica encarcarat però de mica en mica agafo confiança i guanyo fluidesa. Arribo a baix, el recorregut és impressionant. És exigent sobretot en la part baixa però prou asequible. De tota manera m'esperava més part de pedaleig, el circuit per mi és força ràpid. De fet mai havia participat en cap altre competició de mountain bike ni molt menys de DH. Si que havia fet pedalades populars però mai competitives. M'hi vaig apuntar una mica per saber el que era i per que reunia el que més m'agrada de la bici de muntanya, baixar corriols i una mica de pedaleig.
Cap al migdia fem la manega que determinarà l'ordre de sortida de l'endemà. Una espècie d'assaig general. Van cridant els noms i ens anem col.locant. Els Pros ja han sortit fa una estona, ha sigut espectacular, com un ramat de bùfals embogits han desaparegut en un moment.
Video de la sortida
http://www.youtube.com/watch?v=yWlUC2y4UOg&eurl=http://www.andorramania.ad/videos
Miro els altres corredors i començo a pensar que la cosa em va una mica gran. La gent sembla força experimentada i abunden els corredors de DH. Em tranquilitzo, jo he vingut a passar-m'ho bé i a gaudir de la baixada. Espero que sobri un espai quan comenci la estampida i anar fent. El director de la cursa anuncia que falten 5 segons i donen la sortida. M'ho prenc amb calma, estic envoltat de corredors i encara que vulgui no em puc moure. S'obre un espai i començo a pedalar. Es roda a gran veliocitat (per mi) i el corredors pasen pel meu costat alguns descontrolats cauen. Arribem als primers colls d'ampolla del circuit i la gent baixa de la bici. M'espero que em toqui passar i continuo, vaig topant-me amb poca gent i baixo força fluid. Arribo a baix sencer i content sense haver caigut. Temps 35 min a molta gent li semblarà una barbaritat però jo m'ho he passat de fàbula.
L'endemà matí ens disposem a fer la segona mànega, avui fa núvol a diferència d'ahir que va fer un dia esplèndid. Surten els pros com posseïts, quins salts quina velocitat... Després els primers de la Maxi promo i al cap d'una estona nosaltres. Surto una mica més fort que el dissabte però durant tot el recorregut em vaig trobant més taps que el dia anterior. Arribo a baix pensant que havia superat de llarg els 35 minuts, però al final resulta que havia tornat a fer 35 min. Trobo una colla que coneixia de Figueres, una gent molt maca amb la que fem temps fins la segona mànega.
Arribem al Pic del Cubill per realitzar de nou aquests 1300m de desnivell negatiu. Fa bastant de fred i vent. Comença a ploure quatre gotes. Esperem que ens toqui, després del que sembla una eternitat em toca. Surto més fort i aquest cop tot i alguns taps realitzo bastants avançaments. El tramp dels prats alpins, els revolts enllaçats, la zona del bosc més plana, el tros de pedaleig pel llarg corriol, la zona més tècnica i finalment la baixada pel tùnnel del rierol. Arribo a baix força sencer amb la sencació de que hauria pogut donar més. Temps 34 minuts, 186 punts, posició 53 de la categoria Maxi Promo Màster 30 (els que tenen entre 30 i 40 anys) que erem prop d'un centenar. Carai, estic eufòric i sencer. Cap caiguda. L'experiència m'ha encantat. Ara la propera l'Open Bike Pirineus a la Molina i Gran Valira.

Lopes guanya la Maxiavalanche de VallNord

El Nordamericà Brian Lopes es va endur la victoria després d'un important frec a frec amb el corredor francés Frank Parolin. Remy Absalon, que corria amb la mà convalecent d'una fractura, esgarrapava la tercera posició. El català Tomàs Misser entrava en quarta posició colze a colze amb Vicent Julliot. Per la seva banda el jove Xavi Cabau quedava catorzé en l'escratch final i primer en Júniors per davant de Yago Garay.
Brian Lopes va demostrar la seva gran polivalència (múltiple campió del món de 4X) i va guanyar les dues manegues. La prova va convocar uns 400 participants que van sortir en diferents tongades d'un centenar de corredors. El dissabte es realitzava la classificació per la posició de sortida del diumenge. L'endemà hi havia dues mànegues una al matí i l'altre al migdia. En la classificació es sumaven els dos temps. Hi havia dues categories la de la Copa d'Euro de DH marató i la Maxi Promo per la resta.

dilluns, 2 de juny del 2008

Xavi Cabau, enduro de ponent




Xavi Cabau ha guanyat l'enduro de Kielder davant de tot un Danny Hart. Aquest any porta una temporada força espectacular. Amb tan sols 17 anys ja té una experiència que voldrien molts. L'entrevistem per conèixer millor un dels grans pilots catalans d'enduro mtb.

Com van ser els teus inicis?

Vaig començar saltant voreres pel poble quan tenia uns 10 anys.... vaig trobar que allò era absolutament flipant. Així va ser on vaig tenir la primera gran enganxada amb aquest esport...Després els meus pares em van dur a algunes marxes cicloturistes amb la meva primera bicicleta rigida....amb el temps va arribar la meva primera màquina de doble suspensió, per a enduro, amb la que vaig començar a competir en carreres de ral.li...(trobava que pujar estava bé, però on jo disfrutava realment era baixant)...
Em vaig enganxar a fer street amb la rígida i crec que aquesta ha estat una de les claus per aconsegir un bon nivell físic i tècnic.

Quan va començar a ser la BTT una cosa més seriosa i quins canvis va suposar en la teva vida.

La cosa es va posar ''seria'' quan vaig conèixer al Pau (Reixachs)....
Ell em anar tirant floretes sobre lo bé que ho feia i vam començar a anar a alguna carrera de descens junts(jo competia amb rígida i ell amb una doble de ral.li)....Un any després ja teniem algún esponsor i ens podiem permetre el luxe de còrrer amb unes bones màquines com van ser les nomads de Santa Cruz. Utilitzavem la mateixa bici tan en carreres de ral.li com de descens o descens marathó.
En que consiteix, a grans trets, el teu entrenament ?

Basicament quan entreno paso molt de temps fent carretera amb la bici d'enduro...(casa meva està a una bona estona de les trialeres i aquest es el principal problema que tinc ja que no tinc gaire temps) cal dir que es d'aquí d'on surt el meu nivell físic . També faig gimnàs quan no puc agafar la bici, però no m'agrada gaire...a l'estiu i en temporada miro de no fer gens de peses, intento que fer-ho tot rodant.
És molt importan per mi seguir fent street.... em gratifica molt i em dona tècnica.
Quines espectatives tens per a la temporada 2008 ?

Espero fer un bon paper a totes les carreres d'enduro del país, aixi com l'Avalanche trophy i sobretot la Copa d'Europa de descens marthó.
En quant a descens pur, puc fer un bon paper en el Campeonat d'Espanya i a la Maxxis...també participaré en la Copa Guak arreu de la peninsula..
La copa catalana no crec que la faci tota ja que em coincideixen moltes dates.

Parlan's una mica dels teus equips ?
Aquesta any estic competin am lajuda de XMS que em proporcionen material de la marca Devinci. Amb ells vaig a les carreres de DH com les maxxis o les proves Guak...tinc molt bona relació amb ells tot i que són a Madrid i ens veiem poc. Es perucupen molt pels seus corredors i son gent professional.
Amb el Pau vaig a les carreres de Dh marthon (que són les que realment ens agraden).El descens esta molt bé però en realitat només actúa com a complement...

Tú i en Pau heu viatjat força. Amb quin lloc et quedaries per anar en bici (DH, Enduro…) ?

Per fer enduro sens dubte em quedo amb en nord d'Anglaterra. Ara (després de Kielder)
entenc perqué hi ha tants pros per allà...
Pel descens crec que a catalunya s'està mol bé. Hi ha molts cirquits i molt variats...
Recomanan's un lloc i una ruta per entrenar Enduro a Catalunya.

Si voleu posar a prova els vostres límits us recomano que contacteu amb el Pau...les seves trialeres són de lo més bèstia per fer en enduro...
Sino, jo us recomanaria zones mes divertides i verdes, com ara tota la zona de Prades...o bé el Roselló, al costat de Lleida mateix, que es on antreno jo
(són baixades curtes i molt rapides amb un paisatge força verd i un terreny
que a l'hivern i humit et permet rascar els limits a cada corba).

Punts foros i febles del teu pilotatge?

Els meus punts forts són la velocitat i sobretot el fisic. Fallo en trams pronunciats i tècnics..

Quins són els teus principals rivals?

Antonio Ferreiro es el numero 1 en DH i en DH marthó tinc diversos rivals....Yago Garay (guak-trek) o l'Angles Dany Hart (lapierre saab salomon) entre d'altres..

Com veus l'actual panorama català pel que fa a l'Enduro?

Malament...som pocs,espero que la cosa creixi i els del descens pur comencin a obrir els ulls..

Que hi trobes a faltar?

Sobretot més proves i ajut de les federacions...

A finals de 2007 Nicolas Voulloiz guanyava l'Avalanche de la Reunión amb una bici de 140mm de recorregut a darrera i 160mm de forquilla. Creus que veurem més vegades aquest canvi en aquesta mena de competicions ?

Crec que la manera de portar la bici es algo molt personal. Hi ha gent que perfereix treure pes a canvi de comfort i viceversa... Lo importat per a mi és estar a gust amb la teva pròpia bici.Sino, senzillament no et divertiràs.

Parlan's una mica de les teves noves bicicletes Da Vinci. La Wilson i la Hectick? Que els hi has canviat?
Les porto molt ben montades totes dues, la Wilson porta una forquilla marzocchi 888 amortiguador fox DH air ,llantes deemax.És una bicicleta per baixar molt a fondo.. i porta una geometría molt personalitzable. La hecktik és la meva preferida. És una bici de enduro 100% porta una marzocchi 55, llantes shimano xt i muntatge full shimano xtr. Per a enduro es una pasada i es molt dòcil, que és el que m'agrada.
Donan's alguns consells per còrrer un Enduro o descens Marató? La Roba, equipatge, bici, estratègia, tècnica...

La clau en els descensos marathó és no jugarte-la tontament i reservar molt bé el físic. Aixó com en la mecanica…has de saber regular-te en 3 manegues classificatories i 2 de carrera. Moltes vegades per una simple tonteria et quedes fora de la carerra…. En quan a equipatge jo destacaria el camelback. Hi ha gent que en porta i gent que no… jo gairebé sempre en porto(eines, una mica daigua…). La tècnica es molt pesonal…has de baixar ràpid sense malgastar energia i per les línies bones.És molt importan agafar una bona linia i retallar al màxim els trams.

Perfil
Edat:17
Categoría: JUNIOR de 2n
Hobbys: música, sortir de festa, i molta bici
Altres esports: els meus inicis van ser com a alpinista...
Un menjar : la pasta

Èxits esportius 2008 :
-1r junior i top 10 al enduro a la avalanche trophy de Kielder.
-2n junior i 6e scatx al DH de copa catalana de torrelles de llobregat
-3er junior a la maxxis cup de la Vall d’Uixó.
-3r al campionat de cataluña de 4x.
-Campió de Catalunya de descens al 2006.
-Campió de l' allriders select al 2007.

dilluns, 26 de maig del 2008

La Copa del món a Vallnord en directe

Fa dies que l'esperavem i per fi arriba la copa del món a Vallnord. Recordem que podrem veure el dissabte 31 de maig a les 18h la final de Four Cross (4x) i el diumenge a les 14h la final de Descens (DH). Si no teniu la sort d'assistir-hi, pod eu seguir-ho en directe a través de www.freecaster.com. Aquesta web té un canal on retransmet les diferents proves de la copa del món UCI. A més a més podreu veure molts més videos de BTT o d'altres esports extrems.

Aquells que sigueu més tafaners, si voleu fer una baixada virtual pel circuit de descens de la copa del món a Vallnord, ho podeu gracies al video que us proporciona la gent de www.mundobiker.es

Calendari proves d'Enduro 2008

Arriba l'estiu carregat de competicions. Començarem per les més properes:

14 i 15 de Juny- Maxiavalanche a Vall Nord. Prova puntuable del circuit Maxiavalache (Descens marató de mitja distància). Dues categòries Pros i promo.
29 de juny Open Bike Pirineus La Molina. Prova popular d'enduro puntuable per l'Open Bike Pirineus que consta de dues proves l'altra a Gran Valira.
20 de juliol Open Bike Pirineus Gran Valira.

Circuits i proves internacionals més destacables.

Avalanche Trophy: Convina proves de diferents tipus per buscar el Rider més complet (4x,descens marató, enduro...) Ja s'han celebrat dues proves el 4x de Lyó i l'Enduro de Kielder. www.avalanchecup.com Proves:
Alpe d'Huez (Fr)11/12-7-08
Are (Suècia) 6/7-9-08
Brixen (Itàlia) 27/28-9-08

Maxi Avalanche: Circuit de descens marató de mitja distància. Sortida dels corredors conjunta
Proves:
Vallnord (And) 15-6-08
Valthorens (França) 27-7-08
Cervinia (Italia)10-8-08
Bardonecchia(It) 13-9-08
La Pinilla (Esp) 5-10-08

Mega Avalanche: Circuit de descens marató de llarga distància.Sortida dels corredors conjunta.
Proves:
Cusco (Perú) 30-3-08
Alpe d'Huez (Fr)11/12-7-08
La Reunion 30-11-08

Enduro Series: Circuit de descens marató on els corredors corren un per un. Dos dies de competició dissabte entrenaments i classificació order de sortida, diumenge prova. Proves:
Metabief 11/10 maig
Allos 28/29 juny
Vars 26/27 juliol
Valloire 2/3 agost
Les 2 Alpes 16/17 agost
www.tribesportgroup.com/enduro/

Free Ride Tour: Circuit de descens marató. Les baixades es realitzen en equip de 2 participants. A vista (sense reconeixement previ). www.evolution2.com
Proves:
La Clusaz 28/29 juny
Morzine-les Gets 5/6 juliol
Tignes 23/24 d'agost
Auron 30/31 d'agost
La Mongie/Pic du Midi 13/14 setembre

Enduro MTB Trophy of Nations: Mundial d'enduro per seleccions nacionals. 16/17 d'agost als “ Alpes (Fr). Veurem selecció catalana o una vegada més els nostres esportistes competiran sota una altra bandera? www.tribesportgroup.com/enduro/

dijous, 22 de maig del 2008

Bike Camps estiu 2008

Si voleu aprofitar l'estiu per guanyar una mica més de nivell, una opció és apuntar-vos a un Bike Camp. Estades d'una setmana que organitzen diferents empreses amb riders consagrats. Aquí teniu el link de dues que fan als 2 Alpes.
www.ungravityboard.com
www.jo-q.com

dimecres, 21 de maig del 2008

Fotos de l'Avalanche Enduro de kielder 08



Foto 1 Xavi Cabau en acció
Foto 2 Xavi Cabau al podium
Foto 3 Pau Reixachs en acció

Article sobre l'Enduro de Kielder a la revista Dirt mag

aquí teniu el link: www.dirtmag.co.uk/.../jerome-clementz-wins-saab-salomon-avalanche-enduro-in-kielder-forest/dirt-1231472.html

Imatges de l'Enduro de Kielder

Enllaç amb imatges de l'enduro de Kielder: http://www.journallive.co.uk/

Jerome Clementz s'enduu l'Avalanche Enduro a Kielder

El 17 i 18 de maig es celebrava a la localitat anglesa de Kielder una nova prova de l'Avalanche Cup. Aquesta prova d'enduro consistia en realitzar un recorregut on els trams descendents eren cronometrats. La suma total donava el temps final.Jerome Clementz aconseguia completar el recorregut en 22 min i 22 segons tot i que el temps total sobre la bici voltava les 3 hores. En segona posició quedava Gregory Doucende (Saab-salomon) i tercer el català David Vazquez (Saab-salomon). En setena posició darrere de Remy Absalon arribava Pau Reixachs (Allriders) i el seu company d'equip Xavier Cabau quedava deué i primer en la seva categoria. Aquests resultats confirmen el bon moment que viuen els enduristes catalans a nivell internacional i l'inmillorable estrena de David Vazquez en aquesta especialitat.

dilluns, 19 de maig del 2008

Treure l'enduro i el DH de la semiclandestinitat

Aquests canvis han propiciat també l'aparició de nous gustos a l'hora
de triar rutes. Els ciclistes més bregats cada cop més busquen un contacte
més estret amb la natura i gaudeixen més dels descensos en les
múltiples modalitats. Aquests baixadors (descenders, en anglès) es troben orfes de rutes. Les rutes (exceptuant els /bike parks/) són gairebé sempre un secret només aptes
per als iniciats. Des d'aquestes pàgines intentarem divulgar cada mes
algunes d'aquestes baixades . Volem contribuïr amb el nostre granet de sorra a la normalització d'aquesta mena de rutes.

Cada cop trobem més ciclistes cansats de fer rutes per pistes
forestals que es podrien fer amb un 4x4, on l'únic al·licient de la
ruta és el paisatge. Ara valorem més una certa dificultat tècnica en
la conducció i un contacte més directe amb l'entorn. De la mateixa
manera que un surfista busca l'ona ideal o un esquiador la neu verge,
el ciclista de muntanya busca el *corriol* perfecte per on fluir
superant amb la seva conducció els diferents obstacles. Els corriols
són una passió que compartim amb senderistes, corredors de muntanya o
els que fan rutes a cavall. En llocs com ara els Estats Units o el
Canadà, les administracions públiques i la societat civil construeixen
de bell nou camins o els refan, pensant expressament en les bicicletes
de muntanya. Senders que comparteixen amb caminants i genets gràcies a unes normes de convivència. Una
associació, l'IMBA (Associació Internacional de Mountain Bike) ha
liderat tot aquest procés i a dia d'avui ja han construït més de 5.000
milles de camins per a bicis arreu del món. S'encarreguen de formar
els constructors (alguns voluntaris i altres de professionals), de
contruir-los i també de mantenir-los. Els corriols construïts
especialment per al ciclisme (o el senderisme) amb uns criteris de
sostenibilitat, minimitzen l'impacte dels ciclistes sobre la via, en
regulen la velocitat amb els seus recorreguts sinuosos, requereixen un
menor manteniment i produeixen unes sensacions més intenses. Aquest
fenomen que va començar als EUA es va escampant com la pólvora i podem
trobar corriols d'aquest tipus avui al Canadà, al Regne Unit o a Itàlia.

Per a més informació llegiu els llibres Trail Solutions. Els podeu
adquirir per Internet en anglès a la web de la <http://www.imba.com/> i també podeu descarregar-vos de l'Emule, el
vídeo "How to build a sustainable singletrack".

És possible que alguns lectors creguin que la divulgació d'aquests
raconets massificarà la muntanya i la malmetrà. Jo en canvi sóc del
parer que cal divulgar-los per estendre'n un ús respectuós i evitan
així, que es degradin i sovint desapareguin engolits per la natura.
Trobo que és a partir del contacte directe amb la natura que s'aprèn a
estimar-la i respectar-la. Ens agradaria en un futur trobar guies i tracks d'aquesta mena de rutes que cada cop més gent practica.


Què us proposem?

La nostra intenció és anar descobrint regularment una nova ruta que
transcorri majoritàriament per corriols on el descendens tingui força importància. Es tractarà tant de circuits a prop
de les ciutats com de llocs remots del nostre país. Buscant sempre la
bellesa paisatgística i la diversió en la conducció. Mirarem de
conèixer una mica millor la zona amb alguns apunts històrics,
culturals i gastronòmics.

A banda d'un mapa del sender, també adjuntarem un croquis amb els
aspectes més destacats (parts més tècniques, tallats...). Per fer els
recorreguts utilitzarem bicicletes d'/enduro/ o d'/all mountain,/ tot
i que la intenció és que siguin assequibles també per a bicis amb
menys suspensió.

Bé, res més aviat començarem.
Introducció a les modalitats de la bici de muntanya

El món del ciclisme de muntanya ha canviat força en els darrers anys.
Amb l'aparició de les bicicletes de doble suspensió, els fabricants
han diversificat enormement la seva gamma de productes. Això fa que
molta gent es trobi força desorientada a l'hora de triar-ne una. Cada
cop més desapareix la idea d'una bicicleta per tot i apareixen moltes
especialitats. Aquest fet no obeeix només a una raó comercial, sinó
que també busca adequar-se als diferents usos. Per aquells més novells
mirarem de fer cinc cèntims de les categories més importants:

1. El cross country(XC)/ral·li : Consisteix a realitzar un
recorregut superant tota mena de desnivells camp a través. És el
que la majoria de gent practica. Normalment es desenvolupa, a
casa nostra, per circuits o rutes sense massa dificultat tècnica.
S'utilitzen bicicletes rígides, amb suspensió al davant o
dobles, amb uns recorreguts (de la forquilla i l'amortidor) que
acostumen a anar fins a 120 mm. Per la seva contrucció i
geometria van força bé per pujar, però a l'hora de baixar per
corriols o trialeres van més justes. Són bicicletes força lleugeres.

2. All mountaino Enduro light: S'utilitzen per realitzar recorreguts amb
desnivells com en l'/XC/, però més tècnics. Normalment
transcorren per camins o corriols. Són bicicletes de doble
suspensió (/fully/) amb recorreguts que acostumen a estar sobre
els 140 mm. Podríem dir que són molt polivalents.
Pugen bé i baixen bé. Bicis amb un pes d'entre 11 i 14 kg.

3. Enduro o down hill (descens) Marató: S'utilitzen per
realitzar recorreguts majoritàriament descendents llargs.
Acostumen a ser /dobles/ amb un recorregut sobre els 160 mm. Són
bicicletes que baixen força bé i que permeten pujar una mica.
Pesen entre 13 i 17 kg (dades aproximades).

4.Freeride: L'objectiu d'aquesta modalitat és completar un
recorregut descendent superant diferents obstacles que posin a
prova la perícia del pilot. Podem trobar: salts, tallats,
pasarel·les de fusta (north shores), wall rides (revolts
peraltats molt verticals)... Últimament ha aparegut una variant
anomenada slopestyle, que combina el freeride amb la
modalitat de salts (dirt jumps) a través d'un circuit
artificial on es combinen diferents obstacles. Acostumen a ser
dobles amb uns recorreguts sobre 180 mm. Pesen entre 17 i 20 kg.

5. Descens o down hill (DH): Es tracta de realitzar en el menor
temps possible un recorregut descendent relativament curt
superant obstacles naturals, roques, tallats... Són les
bicicletes més pesades, entre 18 i 21 kg. També són les que
tenen els recorreguts més llargs, sobre 200 mm, davant i darrere.

6.Dirt jump: Modalitat que consisteix a realitzar figures
saltant. Normalment s'utilitza en pistes especialment preparades
per aquesta finalitat. Les bicicletes porten només suspensió al
davant i a vegades van amb un sol fre (darrere).

7. Street/four cross (4x): S'utilitzen per realitzar trucs
utilitzant el mobiliari urbà. Modalitat a mig camí entre el
trial i els salts. Són bicis semirígides. El four cross (4x)
és una competició on s'enfronten alhora 4 corredors en un
circuit ple de salts i revolts peraltats. S'assembla molt al
BMX, tot i que les bicicletes són diferents.