dilluns, 19 de maig de 2008

Treure l'enduro i el DH de la semiclandestinitat

Aquests canvis han propiciat també l'aparició de nous gustos a l'hora
de triar rutes. Els ciclistes més bregats cada cop més busquen un contacte
més estret amb la natura i gaudeixen més dels descensos en les
múltiples modalitats. Aquests baixadors (descenders, en anglès) es troben orfes de rutes. Les rutes (exceptuant els /bike parks/) són gairebé sempre un secret només aptes
per als iniciats. Des d'aquestes pàgines intentarem divulgar cada mes
algunes d'aquestes baixades . Volem contribuïr amb el nostre granet de sorra a la normalització d'aquesta mena de rutes.

Cada cop trobem més ciclistes cansats de fer rutes per pistes
forestals que es podrien fer amb un 4x4, on l'únic al·licient de la
ruta és el paisatge. Ara valorem més una certa dificultat tècnica en
la conducció i un contacte més directe amb l'entorn. De la mateixa
manera que un surfista busca l'ona ideal o un esquiador la neu verge,
el ciclista de muntanya busca el *corriol* perfecte per on fluir
superant amb la seva conducció els diferents obstacles. Els corriols
són una passió que compartim amb senderistes, corredors de muntanya o
els que fan rutes a cavall. En llocs com ara els Estats Units o el
Canadà, les administracions públiques i la societat civil construeixen
de bell nou camins o els refan, pensant expressament en les bicicletes
de muntanya. Senders que comparteixen amb caminants i genets gràcies a unes normes de convivència. Una
associació, l'IMBA (Associació Internacional de Mountain Bike) ha
liderat tot aquest procés i a dia d'avui ja han construït més de 5.000
milles de camins per a bicis arreu del món. S'encarreguen de formar
els constructors (alguns voluntaris i altres de professionals), de
contruir-los i també de mantenir-los. Els corriols construïts
especialment per al ciclisme (o el senderisme) amb uns criteris de
sostenibilitat, minimitzen l'impacte dels ciclistes sobre la via, en
regulen la velocitat amb els seus recorreguts sinuosos, requereixen un
menor manteniment i produeixen unes sensacions més intenses. Aquest
fenomen que va començar als EUA es va escampant com la pólvora i podem
trobar corriols d'aquest tipus avui al Canadà, al Regne Unit o a Itàlia.

Per a més informació llegiu els llibres Trail Solutions. Els podeu
adquirir per Internet en anglès a la web de la <http://www.imba.com/> i també podeu descarregar-vos de l'Emule, el
vídeo "How to build a sustainable singletrack".

És possible que alguns lectors creguin que la divulgació d'aquests
raconets massificarà la muntanya i la malmetrà. Jo en canvi sóc del
parer que cal divulgar-los per estendre'n un ús respectuós i evitan
així, que es degradin i sovint desapareguin engolits per la natura.
Trobo que és a partir del contacte directe amb la natura que s'aprèn a
estimar-la i respectar-la. Ens agradaria en un futur trobar guies i tracks d'aquesta mena de rutes que cada cop més gent practica.


Què us proposem?

La nostra intenció és anar descobrint regularment una nova ruta que
transcorri majoritàriament per corriols on el descendens tingui força importància. Es tractarà tant de circuits a prop
de les ciutats com de llocs remots del nostre país. Buscant sempre la
bellesa paisatgística i la diversió en la conducció. Mirarem de
conèixer una mica millor la zona amb alguns apunts històrics,
culturals i gastronòmics.

A banda d'un mapa del sender, també adjuntarem un croquis amb els
aspectes més destacats (parts més tècniques, tallats...). Per fer els
recorreguts utilitzarem bicicletes d'/enduro/ o d'/all mountain,/ tot
i que la intenció és que siguin assequibles també per a bicis amb
menys suspensió.

Bé, res més aviat començarem.