dimarts, 28 d’abril de 2009

Kielder el paradís del singletrack artificial



Vam arribar el dimecres molt tard als bungalows. El problema va ser que la noia del lloguer de cotxes ens va introduir malament l'adreça al GPS i conduirem unes 2 hores direcció sud oest quan haviem d'anar direcció nord oest. L'endemà  teniem davant un paisatge esplèndid. Turons verds, frondosos boscos i un cel gris de plom.  Al costat un llac molt gran i taques de xais blancs al fons.  Muntem les bicis agafem el cotxe i en 10 minuts som al Trail Center de Kielder. Comencem a pedalar, les pujades són molt suaus i quasi sempre per pistes forestals no trobem quasi a ningú. Un cop a d'alt en Pau (Reixachs) es llança cap avall com una bala. Jo començo a baixar més tranquilament mirant de traçar bé els giravolts. És brutal!! Tot són corves aperaltades convinades amb petits salts i alguns tallats (que si es vol es poden reseguir). Es com anar a l'"Aquapark", la mateixa sensació de fluidesa. El bosc és fosc i plou una mica però no m'importa gens els camins són fets d'uns rocs molt secs i de sorra amb terra. Per tant drenen molt bé l'humitat.
 
Comencem cap allà la 1 i jo plego a les 7:30 espero al Pau fins que acabi i cap al bungalow. 

L'endemà ja començo a conèixer tots els circuits. De fet és tracta fonamentalment d'uns 4 descensos i d'alguns corriols d'enllaç amb baixades i pujades. Un té més pedaleig, un altre és més tècnic, n'hi ha un dins d'un bosc molt fosc i el darrer que té uns revolts molt tancats. Tots són molt asequibles i fluids. El desnivell no és massa gran.


El dissabte després de patir el Pau  dos dies de punxades a conseguim per fi un compressor i pot muntar el tubeless. Jo tinc el temps just de baixar dos cops per l'etapa del pròleg. El temps d'aquesta etapa determinarà la posició de sortida de l'endemà. Baixo molt ràpid i fluid i quedo 115 d'uns 300 inscrits. Estic molt content.  A més a més el Pau ha quedat primer per davant de tots el pesos pesants de l'enduro Europeu. Perqué hi són gairebé tots:  Remy,  Parolin,  Vazquez, Ducende, Balaud, Clementz, Misser, Hart. Estem eufòrics.

L'endemà i després de no dormir gaire bé ens llevem i ens n'anem al Trail Center. En Pau té el temps just de provar la primera baixada i al cap d'una estona sortirà. Hi ha uns temps molt raonables per pujar tranquilament que si no acompleixes perds la teva tanda i és com si ja haguesis sortit en el timming del següent stage. 
En Pau surt, es para i es posa a desmuntar la roda i el cassette gracies a les eines d'uns corredors que amablement li deixen. Desmunta el cassette, el torna a muntar i s'envà cap al primer stage. 
Jo sutro al cap d'una hora. Tranquilament arribo a d'alt i espero que em toqui, aquest circuit només l'havia fet dos cops i aquell dia encara no havia fet cap baixada. No baixo gens bé. Després cap al segon stage, arribo amb temps. M'espero i surto no gaire bé. A mitja baixada el CamelBak s'em enganxa amb el pantaló i em salta la boquilla. Mentre baixo em dutxo amb el litro i mig d'Isostar que portava. Semblava el gag d'una comedia. Arribo a baix completament xop i sense liquíd per la cursa. Que hi farem! Haurem de reservar la taronja que porto a la motxilla. 
El tercer estadi baixo millor tot i que encara em noto massa nerviós . Cometo errors que normalment no faria. 
En acabar la quarta etapa un company em diu que tinc la roda punxada. Malauradament en Pau no trobava l'adaptador de la seva manxa i jo li havia deixat la meva. Vaig pensar que com que no perdia gaire aire ja l'arreglaria a dalt i que algú em deixaria una manxa. Quan porto un quart de pujada ja no tinc aire a la càmera. Faig un bon tros corrent amb la bici. Al final un noi que passa per allà em deixa la seva. Començo a canviar la camera però la seva manxa té l'adaptador de vàlvula schraber i jo tinc presta. És una peça de goma que s'ha de girar però la punyetera no vol sortir. Un que puja em diu que acaba de veure baixar el numero 100 (jo sóc el 115). Em relaxo una mica tot i que em falta encara més de mitja pujada. Munto la roda i començo a pujar tan ràpid com puc. Un cop a d'alt arribo i acaba de sortir el 120.  De seguida entenc que les meves aspiracions de fer un bon resultat s'han acabat. Ara només queda mirar d'acabar la prova (no punxant) i gaudir-la.
 
Arribo al final de la prova amb sensacions contradictories. D'una banda la cursa ha sigut molt intressant i el circuit màgnific però de l'altre el meu resultat ha estat dolent. Jo miro de quedar-me amb tot el que he aprés aquests dies.  
En Pau encara no sap els seus resultats però diu que no li ha anat tan rodat com el dia anterior. Al final fa dotzé a la general s'el veu decebut. Tot i que no és un mal resultat tenint en compte el nivell que hi havia les espectatives generades el primer dia s'esvaien.
Al final tornem cap a casa amb aquesta barreja d'emocions contradictòries. Tot i que per mi ha sigut genial. A més a més un català a guanyat la prova: en David Vázquez i Misser a fet sisé.
Vàzquez primer
Karim Amour segon
Remy Absalon tercer

Si voleu veure imatges de la prova de l'any passat cliqueu aquí i poseu el video de kielder

1 comentari:

Anònim ha dit...

Collons, que be t'ho montas, quin bonobici mes guapo.
Bon tio el Pau, habras passat bons moments amb ell, i segur que has apres algo.

Ens veiem a la maxi d'Andorra

Chippie