dilluns, 15 de juny de 2009

Maxiavalanche Vallnord 2009: Pols i Pedres







Fotos gracies a Chenmo 720
Aquest any l'estació Andorrana batia tots els records amb 550 inscrits. Hi havia molt d'ambient i no hi faltava cap dels pros habituals fins i tot Carlos Coloma ( el corredor de cross country) s'animava a baixar amb una msc vendetta. El circuit es trobava en força mal estat, ja que no s'havia fet cap manteniment des de l'any passat. Era ple de pedra solta , pols i arrels. El circuit era força semblant al de l'any passat amb l'única diferència destacable que no acabava a la Massana amb el tram final de túnel. La meta es trobava a la zona de pàrking de caravanes. El temps va acompanyar força i va predominar el sol i la calor tot i que el diumenge a primera hora va ploure una mica. La competició va ser més renyida que mai ja que a més de l'augment de participants (francesos, catalans, espanyols, bascos, anglesos, italians...) penso que el nivell de preparació dels participants va ser més alt. El podium va quedar de la següent manera:
1- Remy Absalon
2- Jerome Clementz
3- Tomas Misser
4- Karim amour
En Pau Reixachs va tenir mala sort i va trencar l'amortidor durant la cursa classificatòria.

Pel que fa a la meva actuació estic força content. El dissabte a la classificatòria feia un temps de 28'18" que em permetria sortir a la primera fila de la promo. I si hagués estat en algún altre grup classificatori hagués entrat a la categoria Èlit. A més a més l'any passat havia fet un temps de gairebé 35' (tot i que el traçat no era exactament igual). El dissabte vaig caure i em vaig donar un petit cop al turmell però res important. El diumenge estava molt emocionat i vaig voler fer una baixada per la part alta del circuit d'escalfament. A mitja baixada punxava la coberta tubeless. Vaig pujar a d'alt i vaig muntar una camera que em va deixar un company molt amable dels ACCMIC, però no sé per quin motiu la roda continuava perdent. Començo la primera mànega i surto força bé pero després de passar la zona dels revolts peraltats de la WC agafo un salt i la roda peta. S'ha acabat per mi la primera mànega. Arribo a baix amb el telecabina. El Pau Reixachs em deixa una camera i una coberta. La que portava tot i ser tubeless era força prima i l'hi havia fer un tall amb un roc. La munto i cap d'alt. Faig una baixadeta i tot bé. Arriba l'hora de la segona mànega suto bastant millor que abans peró em veig atrapat amb dues caigudes davant meu. Arribo a la meta desfondat: temps 28'59". Havia caigut dos cops i no m'havia fet res.
M'acomiado del Pau i la Rosina i m'en torno cap a casa que tinc moltes ganes de veure en Roc i l'Eulàlia. Aixó si força satisfet de la meva progressió.

4 comentaris:

Sergiktt ha dit...

Molt be Oriol, molt bon temps!!
felicitats per l'evolucio!!

Anònim ha dit...

Molt de gust amb compartir amb tu alguns moments d'aquesta Maxi.

Tot i que jo hagues preferit sortir davant de la promo i no al final de la Copa d'Europa amb tant pro.

Fins la propera

Chippie

Jo_oN ha dit...

Ei Oriol! Primer de tot felicitats pel temps de la Maxxi!!!

Per cert, tu que estàs al cas...

Se'n sap algo del OpenBike Pirineus? no hi ha gens d'informació...

Montse ha dit...

Oriol,
Disculpa que em fiqui dins els vostres comentaris d'aficionats a la bicicleta de muntanya.
Sóc traductora i estic traduint un article de la revista en francès VTT Magazine, al català.
Només et volia preguntar si els que esteu en aquest món i llegiu revistes en català, us trobeu l'expressió "singletrack" en anglès, sense traduir, o s'ha de traduir?
Gràcies
Montse