Info i fotos gracies a universo ciclista.com i avalanchecupEl valencià de Dènia José Domènech va quedar 44é i la seva dona Amparo Ausina 3ª en categoria femenina. Felicitats als dos.
LA MASTER CLASS!!
Fa 12 anys
dilluns, 1 de desembre del 2008
La família Absalon deixa empremta a la Megavalanche de la Reunión 2008
Info i fotos gracies a universo ciclista.com i avalanchecupIIIª Maxxi Enduro de Navàs
Foto d'en Santi Calvet el de la foto sóc joAhir 30 de desembre es va celebrar la 3ª Maxxi Enduro de Navàs una passejada increïble per les trialeres i els corriols del voltant. Feia molt de temps que no m'ho passava tan bé. El recorregut va començar bastant suau per corriols ràpids, superant petits desnivells. Peró a mida que anavem escalfant (feia força a fred a primera hora del matí) la cosa va anar augmentant en dificultat. Espectaculars tobogans i una baixada plena de "palés" i amb uns desnivells que dèu n'hi dó( si més no per mi). Ja quan acabava, vaig tenir una caiguda tonta en un tallat i al caure es va petar l'amortiguador que va perdre tot l'aire . Vaig acabar tornant per la carretera com si pedalés amb una "rígida".
Gràcies a tots per una sortida tan guapa.
dimecres, 26 de novembre del 2008
Collserola Èpic: Aventures al costat de casa
Per molta gent de l'àrea metropolitana barcelonina Collserola és sinònim de escapada. És aquell lloc proper que et permet desconectar completament i retrobarte amb la natura. Collserola és una petita illa verda en mig d'una gran zona urbana on viure aventures.
Aquesta serra és a més a més un mirador privilegiat de Barcelona i les comarques del Vallès i del Baix Llobregat. El Tividabo és el punt más alt amb 515m. Disposem de 2 funiculares que podem utilizar amb les bicis per superar uns 400m de desnivell. La nostra ruta comença a l'estació del Funicular de Vallvidrera superior i que no s'alarmin els amics del pedalar que ja tindrem temps de pujar. Acabarem a la població de Sant Cugat del Vallès on podem tornar a Barcelona en tren (uns 25 minuts).En total realizarem unos 800m de desnivell descendents i uns 400 ascendents. La ruta transcorre majoritariament per corriols, pero també per pistes i un tram de carretera (no molt transitada). La ruta és senzilla però requereix precisió en els corriols estrets i té algún tram de trialera una mica més complicada. La primera baixada llarga és més fàcil que la segona. El temps total estimado és d'unes 3h.
Surto d'hora de casa un dillns fred. Mentre pujo amb el funicula tinc una vista increïble de Barcelona. Ahir va ploure i el cel és extraordinariament net. Penso, mentre observo les cares de dilluns de la gente, que sóc un afortunat de poder escapar-me un matí laborable. Un cop dalt començo la pedalejada ascendent pe la carretera que va al parc d'atraccions i enllaça amb la carretera de la Rabassada. Allí deixo l'asfalt (ja no el tornarem a tocar més) i comença el bosc amb una forta pujada. El cor s'accelera i al cap d'una estona ja no m'he n'enrecordo del fred. Començo a baixar rápid per una pista forestal que va crestejant. Aprofito els petits trenca-aigües para saltar amb la bici. Planejo a gran velocitat i deixo derrapar la roda del darrera en algunes curves pronunciades. Creuo la carretera que va a Cerdanyola per un pont nou de fusta i comencen els corriols. Els primers són bastant rápids i bonics. Començo a gaudir d'alló més. Deixo la cresta de la serra de Collserola per començar la primera gran baixada que em portarà fins a Cerdanyola. El corriol és ple d'uns petits salts construits per alguns “locals” que ens fan volar continuament. La vegetació és cada cop més espessa. Quedo xop i amb algunes rascades ,me'n penedeixo d'haber-me tret el paravients. Finalment arribo a baix, ha sigut brutal! Ara toca tornar a pujar. Agafo una pista forestal i tranquilament fins arribar a dalt de la carena. Torno a agafar la pista anterior i em desvio per un corriol que em portarà al Pas del Rei. Aquí comença la segona gran baixada. M'encanta aquest tram plè de girs curts entre arbres. Creuo una pista forestal i em torno a endinsar en un altre corriol. Aquest puja i bajixa continuament. Posa a prova la teva habilitat per pedalejar. Una tija telescòpica resulta molt útil. Després comença a baixar per una trialera amb alguns trams més tècnics. Arribem al final carregats d'adrenalina. Al arribar a la pista girem a l'esquerra cap a Can Borrell. Allí agafem una altra pista que ens porta fins a Sant Cugat. Cansat pero content m'en vaig a buscar el tren. Vaig cap a casa amb aquell somriure que em fa començar bé la setmana. Moments com aquests són els que omplen els dies de sentit.
Moltes gracies i fins la propera
adéu
Aquesta serra és a més a més un mirador privilegiat de Barcelona i les comarques del Vallès i del Baix Llobregat. El Tividabo és el punt más alt amb 515m. Disposem de 2 funiculares que podem utilizar amb les bicis per superar uns 400m de desnivell. La nostra ruta comença a l'estació del Funicular de Vallvidrera superior i que no s'alarmin els amics del pedalar que ja tindrem temps de pujar. Acabarem a la població de Sant Cugat del Vallès on podem tornar a Barcelona en tren (uns 25 minuts).En total realizarem unos 800m de desnivell descendents i uns 400 ascendents. La ruta transcorre majoritariament per corriols, pero també per pistes i un tram de carretera (no molt transitada). La ruta és senzilla però requereix precisió en els corriols estrets i té algún tram de trialera una mica més complicada. La primera baixada llarga és més fàcil que la segona. El temps total estimado és d'unes 3h.
Surto d'hora de casa un dillns fred. Mentre pujo amb el funicula tinc una vista increïble de Barcelona. Ahir va ploure i el cel és extraordinariament net. Penso, mentre observo les cares de dilluns de la gente, que sóc un afortunat de poder escapar-me un matí laborable. Un cop dalt començo la pedalejada ascendent pe la carretera que va al parc d'atraccions i enllaça amb la carretera de la Rabassada. Allí deixo l'asfalt (ja no el tornarem a tocar més) i comença el bosc amb una forta pujada. El cor s'accelera i al cap d'una estona ja no m'he n'enrecordo del fred. Començo a baixar rápid per una pista forestal que va crestejant. Aprofito els petits trenca-aigües para saltar amb la bici. Planejo a gran velocitat i deixo derrapar la roda del darrera en algunes curves pronunciades. Creuo la carretera que va a Cerdanyola per un pont nou de fusta i comencen els corriols. Els primers són bastant rápids i bonics. Començo a gaudir d'alló més. Deixo la cresta de la serra de Collserola per començar la primera gran baixada que em portarà fins a Cerdanyola. El corriol és ple d'uns petits salts construits per alguns “locals” que ens fan volar continuament. La vegetació és cada cop més espessa. Quedo xop i amb algunes rascades ,me'n penedeixo d'haber-me tret el paravients. Finalment arribo a baix, ha sigut brutal! Ara toca tornar a pujar. Agafo una pista forestal i tranquilament fins arribar a dalt de la carena. Torno a agafar la pista anterior i em desvio per un corriol que em portarà al Pas del Rei. Aquí comença la segona gran baixada. M'encanta aquest tram plè de girs curts entre arbres. Creuo una pista forestal i em torno a endinsar en un altre corriol. Aquest puja i bajixa continuament. Posa a prova la teva habilitat per pedalejar. Una tija telescòpica resulta molt útil. Després comença a baixar per una trialera amb alguns trams més tècnics. Arribem al final carregats d'adrenalina. Al arribar a la pista girem a l'esquerra cap a Can Borrell. Allí agafem una altra pista que ens porta fins a Sant Cugat. Cansat pero content m'en vaig a buscar el tren. Vaig cap a casa amb aquell somriure que em fa començar bé la setmana. Moments com aquests són els que omplen els dies de sentit.
Moltes gracies i fins la propera
adéu
Podeu trobar el track a wikiloc a http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=248631
Enduro la Clau 16/11/08
El matí es va llevar fred al diumenge. Vaig carregar la bici al cotxe i cap a Sant Llorenç Savall. Era l'aniversari del bici parc La Clau i per celebrar-ho organitzaven (entre altres coses) una sortida endurera pels voltants. Pels que no ho conegueu la zona de Sant Llorenç de Munt és un Parc natural preciós que té parts que recorden Montserrat o com deia el Pau Reixachs sembla l'escenari del Red Bull Rampage (Utah). La sortida no va tenir grans pujades ni baixades. Era un circuit que pujava i baixava continuament i que durant una bona estona reseguia el curs d'un riu. Era un recorregut asequible per tothom amb força trams d'equilibri i algún salt gens despreciable. Els més agosarats o amb més experiència van saltar i també va haver-hi alguna pinya. Un matí que el temps va acompanyar i vam poder gaudir de la companyia de molta gent i de les habituals colles dels ACCMIC, els FreeBikers, els FreeJulitos. En resum una bona manera de passar el diumenge.Algunes fotos i videos de la sortida
dilluns, 24 de novembre del 2008
Properes sortides enduro
Algunes quedades endureres properes. (Foro MTB)
Diumenge 30 de nov: III Maxxi Enduro de navàs. (Navàs-balsareny-Navàs)
A les 8H al Paseig Ramón Vall de Navàs
Diumenge 21 de desembre: II Trialerada de Badalona
Torno a la càrrega amb el blog
Us demano que em disculpeu per aquests darrers mesos de sequera informativa al Blog. Després d'alguns canvis en la meva vida (ara treballo a l'aeroport de Girona). Em proposo rempendre amb força el tema del Blog. En breu publicaré la primera ruta de corriols èpics. Que serà una ruta per Collserola. I una agenda actualitzada dels propers esdeveniments endurers a casa nostra. Bé res més començem...
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)