El futur de les curses de mountain bike

En el seu darrer número, de desembre, la revista britànica Dirt publica un intressant article sobre el futur de les curses de bici de muntanya. Pels que no la coneguin aquesta publicació es centra sobretot en la modalitat del descens (DH). L'article analitza diferents tipus de curses algunes d'enduro i de freeride internacional. L'articulista comenta que alguns fans del descens estan una mica tips de fer llargues cues pels remuntadors i gaudir de 2 min de baixada. A més a més dependre sempre d'algú per poder pujar, cosa que normalment encareix el preu d'un esport ja prou proihibitiu. L'autor creu que la proliferació d'excelents bicicletes (bones pedalejadores) de 140 i 160 de recorregut (enduro i enduro LT) faciliten l'extraordinari creixement que esta experimentant aquest sector del MTB els darrers anys. Potser el cas més conegut per nosaltres siguin les Avalanche Series, però les curses de les llargues baixades i el pedaleig s'extenen per tot el món com la pólvora. De fet aquest segment intenta tornar als inicis on encara no existia la gran separació entre la bici de pujar (Cross country) i la de baixar (Down Hill). És ben cert que en aquesta mena de curses és baixa molt més que no es puja, però és que cada dia hi ha més gent que busca també una sortida més lúdica on pujar a la bici no sigui sempre anar a patir. Per aixó ja existeixen altres modalitats. L'article analitza les curses: Downieville Classic, l'Avalanche Trophy, La MASH it Up -Afan Enduro, la Mount Psycosis, la Enduro des Nations i la Red Bull Rampage.

Particularment estic molt d'acord amb els comentaris de la revista i crec que les coses canviaran molt en els propers anys. Començarem a veure l'èlit de l 'Enduro als NWD o als Collective, les competicions d'aquest estil creixeran molt més també a casa nostra i espero que acabem tenint un circuit de copa del món UCI com en les altres especialitats. El que a mi m'agrada de la bici de muntanya té més a veure amb fluidesa en la conducció i en el gaudir baixant que amb els salts impossibles de quatre "cracks" (que cada 2 mesos es trenquen alguna cosa).